No hi ha el Gugu, cert. Tampoc hi ha el rei dels gols fantàstics, l'italianitzat Uri Freixa, cert;  tampoc hi ha el Cammareri, cert. Els àrbitres tampoc no han ajudat massa, també cert. Però cullera, com costa d'encaixar un 5 a 1 al camp de l'etern rival. No hi ha justificacions. L'Egara més defensiu que mai ens n'ha clavat 5, quin mal que fa....

Ha sigut un derbi com els de sempre amb l'única pega per nosaltres que els defenses ratllats no tenien l'ai al cor amb la presència amenaçadora del Gugu, sense ell l'equip perd molta pòlvora ofensiva i això ho notem enormement. En canvi, els ratllats han jugat les seves armes a la perfecció. Amb el petit dels Alegre i el sempre enfadat Edi Tubau, n'han tingut prou per arribar amb màxima eficàcia a la porteria dels grocs. I de quina manera...fins l'1 a 0 el partit semblava absolutament obert, però el genial 2 a 0 del Clapés ens ha deixat sense capacitat de reacció. Als darrers minuts hem jugat més amb el cor que amb el cap i en partits tan tàctics i estudiats, jugar amb el cor és un error que es paga. I cullera si l'hem pagat, errors puntuals i garrotada dels ratllats en forma de gol.

Per sort només eren dos punts i seguim clarament en posició de playoff, però d'aquesta derrota caldrà extreure'n conclusions i totes en positiu, per millorar i per motivar més un equip que amb l'arribada, ben aviat, del seu Ronaldinho tornarà a ser el que era tenint més gol, més presència i sobretot més caràcter. O això esperem! Enhorabona Egara i sobretot, Força Atlètic!

"R."