Arribava el gran partit. Després de veure la derrota del 35 davant el Vallès marxava cap el córner amb l'esperança de que els meus sumessin els dos punts. Era un derbi, i encara tenia a la retina la derrota a la final de la lliga passada. No és que no confiés en els meus, però com en qualsevol partit contra els veïns mai ho acabes de veure clar del tot. D'acord, no estan en bon moment, fan pocs gols, els hi falta el Gugu, però és un derbi i pot passar de tot.

Comença el partit i les coses van prou bé. Tenim la pilota, sembla ser que ells no arriben gaire i comencem a crear les primeres ocasions. De moment bé. Encara millor, però, quan l'Edi fa el primer. Esclat d'alegria i em quedo una mica més tranquil. Van passant els minuts i segueix la mateixa tònica. Control ratllat i ocasions. La més clara pel Nandy. Després d'un primer intent d'”arrastre”, en el segon penal pica una pilota a l'esquerra de la porteria del Castillano que s'estavella al pal. Una llàstima.

Alguna ocasió més i seguim perdonant. Amb el meu amic CdG comentem que seria molt injust l'empat tal i com estava anant el partit. Jo, un xic pessimista, recordava la frase tòpica de “qui perdona ho acaba pagant”. Dit això PC a favor de l'ATHC, temps acabat i el Jordi Clapés darrera la porteria. Ja pensava en la semifinal de Copa de l'any passat que ens van marcar al darrer minut abans del descans. Aquest cop la jugada no els hi surt bé i marxem a la mitja part amb avantatge.

Després de comentar el primer temps i les derbis de primera amb uns companys grocs torno, amb el CdG, cap el racó supporter, aquest cop més buit. A l'inici de la segona meitat els de Can Salas han apretat una mica més. Fins i tot han tingut l'empat. Recordo un parell d'ocasions clares. La del Florian a la esquerra que ha aturat el Quico i una per banda dreta que s'ha passejat per l'àrea. Quan hem tornat a ser onze semblava que repreníem el ritme del primer període. El Clapés ha tornat al camp a per totes. I en una pilota caiguda per banda dreta, la fet seva, autopassada entre el Ribas i el Castillano i a plaer fa el segon. Un golàs.

Després d'aquest gol, l'ATHC ha provat de retallar distàncies. L'oportunitat més clara un PC d'Oliver Hentschel que ha sortit a l'esquerra de la porteria del Quico. L'Egara ho continuava intentant i no es conformava amb el 2-0. I ha arribat el tercer. Recuperació del Ramón Alegre al mig del camp, quan els grocs llançaven un ràpid contraatac, passada a l'interior, i l'Edu Arbós enviava a la xarxa de la porteria d'un Castillano que estava tapat per l'acumulació de jugadors.

Amb el 3-0 els visitants estaven desconcertats. Això ho ha aprofitat en dues ocasions l'Egara, en especial un inspirat Edi Tubau que ha fet dues grans jugades. La primera ha servit per Albert Gual que ha rematat per fer el quart. La segona ho ha fet tot sol i després d'anar-se'n del Xavi Ribas, ha marxat per la dreta i ha superat el porter. Feia temps que no gaudia tant. Guanyàvem, amb contundència, i jugant bé.

A les acaballes, l'Atlètic ha fet el gol de l'honor. Cesc Mata, que ha substituït al Quico Cortès els últims minuts, no ha pogut aturar el llançament de penal de Xavi Ribas.

Tot i així, després d'aquest gran partit, estic molt content, molt satisfet i, sobretot, molt orgullós de ser ratllat. Hi ho dic, sí, ho dic, malgrat a que algú li pugui fer ràbia, el Maxi és ratllat. parcial? No, realista. I sempre he estat així. L'any passat, quan qui guanyava era l'ATHC, també ho era de realista i elogis anaven cap els grocs. Per què? Perquè els mereixien. Aleshores, no em criticava ningú.

Salut, bona tarda, visca l'Egara i visca l'hoquei terrassenc!

Maxi