Divendres dia 2 de Maig de 2008 a Can Salas, partit contra el equip alemany dels

OLD BOYS.

Els artistes van ser :  Jaume Borras, Boski, Lluis Ycart, Miquel Ycart, Escori, David Freixa, Xavi Figa, Pepe Mari Cunill, Valeriano. Resultat final 1-1. A destacar les grans intervencions del Nil Sanchez que va jugar a la porteria amb el equip alemany. El Jaume correcte, com sempre, va parar quant va tindre que parar. La resta..... aprovat. Cal comentar la lesio del Pollo, despres d'una jugada d'atac. Cal tambe informar de la sorpresa per part del Pepe Mari, que a mes de sortir de titular....... va aguantar casi tot el partit. Es clar no esta acostumat a estar en el equip inicial i va sortir a per totes desde el primer moment. Buenu, poc mes, despres del partit cervesetes a " La tasca de Can Salas " i cap a casa. Els alemanys molt correctes. Bona canalla. Molt contents com sempre per la cordialitat que reben per part dels atletics i mes contents encara amb el super regal del " llibre de la decada prodigiosa". Res mes fins a la propera.

Dimarts 2 d’octubre 2007, partit contra el Knippe Köppe Alemany en les magnifiques instal·lacions de Can Salas del Camp numero 2.

Els artistes van ser :

Joanin, Jaume Borràs, El maestro, Albert Martí, Lluis Ycart, Pepe Mari, Pere Malgosa, Oriol Galí, Chichi, Boski, Pollo, Vale, Nani.Comencem el partit amb la presencia dels col·legiats Xavi Figa i Wilow. Sorpresa i preocupació al veure que els arbitres anaven amb el “pinganillo”. Ole !!! quina professionalitat............que collons jajajaja que el Wilow estava sentint el partit del Barça.A part d’això, arbitratge de luxe.

1-0 golet del Nani de penal ( tot un clàssic). Continuem atacant encara que ells com a bona defensa alemanya ho fan be. Com ells no tenen canvis...... es comença a notar el esforç físic, ames de les “ mariscadas “ que s’hauran fotut a Barcelona. El 2-0 arriba desprès d’una jugada del “ maestro”. Cullons aquest nano, hi ha coses que no s’obliden.El pollo desprès d’una bona jugada fa el 3-0 i ens anem cap el descans.

Comença la segona part, i ràpidament fem el 4-0 després d’un bon “ pase”  del Vale al Pollo. No gaire estona mes tard,  i aquesta vegada es el Pollo que li dona un bon pase al Vale que fa el 5-0. Ens relaxem una mica, ja que els alemanys estan traient la llengua. A destacar el davanter dret alemany, que jugava amb unes ulleres fosques tot el partit. Li va arribar alguna bola però no va tocar cap. En un acte de total cortesia, el Nani va deixar pasar un bola tot dissimulant i el de les ulleres fa fer el 5-1. Gran alegria dels alemanys que veien que la “remontada “ era possible. Aprofito per a dir que el Nani va tindre tanta feina que va acabar igual que va començar. No va caler ni dutxa.Els Atlètics tenien ganes........... i el Oriol va fer el 6-1. Mes atacs, mes atacs i el Pere Malgosa remata el resultat final de 7-1.Desprès de la corresponent dutxa fem unes birres tot mirant el final del partit del Barça.

Anem ha sopar tots plegats, total 23. Tots quedem molt contents......es fan uns discursos i ens conviden al sopar i a una copa. Ahhh ! Cal dir que estaven contents per el sopar, per la companya i per el magnífic regal que lis donem.......... Un extraordinari llibre de la Dècada Prodigiosa. Cap a casa i a dormir.

Apa fins la propera.

Crònica del Open

Integrants de la expedició : Pepe Mari Cunill, Jaume Borras, Jaume Escude, Albert Martí, Lluis Ycart, Xavi Escude, Oriol Gali, Pere Malgosa, Boski, Miquel Ycart, Guerre, Valeriano, Pollo, Joaquim i com incorporació de ultima hora degut a una baixa inesperada, el Pericu.

Sortida el divendres a les 20.45 direcció a Vigo. Sopem al Restaurant Casa Esteban. Pica Pica de primer i segon a escollir tot regat amb els corresponents Riveiro i Rivera Duero. Per acabar “ chupitos “  varis. Menys mal que el xofer del autocar ha menjat un peix bullit i agua……… Arribem al Hotel a Ourense tardet, cap a les 3.

Dissabte, sortida cap el camp a les 9 de la matinada. Els transports puntuals a la recollida. Primer partit a les10.30 contra el Greys ( Anglesos). Desprès de molts minuts amb atacs constants i moltes oportunitats de gol, el Jaume Escude demana sortir a falta de pocs minuts i marca el definitiu 0-1. Com el pròxim partit el tenim a les 13.30 comencem a demanar birras de 15 en 15.

Inici del segon partit contra el equip del Roberto, el CD OPEN. Cal remarcar que per decisió unànime, els juvenils ( Vale i Pericu ) comencen els partits a la banqueta. Ah el Pepe Mari també.  “ Mas de lo mismo “ atacs constants però ens falta definició. Torna a sortir el “ Chichi ” i un altre golet. Apa un altre 0-1 i a continuar a demanar birras de 15 en 15.

Això va “ viento en popa “, dos partits dues victòries. No prenem moltes birras perquè en ½ hora tornem a jugar. Aquesta vegada amb el VILANOVENSE.  Comencem com sempre molt domini, molt control per part del “ maestro “ , el  “ pollo “ que tira a porta 200 vegades, però no fem gol. A falta de poquet en un rebot de la bola………… el “ pericu “ a terra, correm tots perquè ens temem el pitjor…….. efectivament, sang i ràpid cap el hospital. El “ Cuco “ ens porta raudo y veloz cap un centre assistencial.  Resultat, 4 punts i el ull que cada vegada es va tancant mes. Tornem molt ràpid cap el camp i preguntem com anat el final del partit. Ens confirmen que 0-0.

Ara toca dinar. En una carpa collonuda, ens porten churrasco, empanada gallega i truita de patata. Tot molt bo. Toca “ siesta “. Busquem un raconet però……….. cullons esta ple de mosques i no ens deixen descansar. Decidim per tant anar a prendre unes  birras.

Partit de semifinals contra el Vet. Atlántico. Ells pugen una sola vegada en tot el partit i marquen. Aprofito per a dir que es la única bola que toca el Jaume Borràs en tot el Torneig, amb la desgracia que va a dintre. Continuem atacant i tirem 487 vegades a porta. Res de res, acaba el partit i perdem 1-0. Realment es pot dir que em perdut nosaltres per la falta de encert. Buenu  dema serà un altre dia i a jugar per el tercer-quart.

A les 9 del vespre quedem tots els equips al Hotel i anem caminant cap el centre al restaurant San Miguel. La organització ens convida. Regalets, discursos, etccccc. El Pericu sen va al Hotel. Li fa mal el cap del cop. Desprès tots junts anem a un bareto-pub on prenem uns gin-tonics mentre amb un power-point van passant imatges dels partits. Bon ambient.

Diumenge a les 11.30 juguem partit contra els portuguesos. Gol del “ chichi “. El Pericu em demana sortir. Estàs boix ??? li dic. Amb aquesta cara i els punts no es convenient.  Falten cinc minuts i el tiu pesat que vol sortir. Surt, atac del  “ pollo “ centra i el Pericu al punt de penalt marca. Guanyem 2-0. Buenu  una tercera posició no esta malament.

15 birras mes i es juga la final. Guanya el Sport de Vigo.  Entrega de premis i afotus.

Cap a les dues comencem a dinar tots plegats, uns 200 a la carpa. Una pulpada del carallo, empanada i carn amb patates i xoriço. Tarta de Santiago, cafè, i tot regat amb Riveiro i Ribera Duero.

Musica, els portuguesos comencen a cantar i a ballar…………sembla la festa del poble.

Els equips comencem a marxar i sols ens quedem els anglesos i nosaltres fins a les 19.00 que ens ve a recollir el autobús.

Menys mal que la barra encara esta. Muntem una rodona amb les cadires i comencem a parlar de hochey amb el  “ headcoach “ que no ens deixa ni un moment.

Petonets, despedida emotiva amb el Roberto i cap a casa.

Ahhhhhhh !!!!!!! Important encara que una mica tard però arribem tots i sans.

Bona experiència, bona companyia, bon hockey, bon menjat i millor beure…………. Que mes podem demanar.

Si , si , si ....... podem demanar…………… que ens convidin l’any que ve.

Roberto.......... nuestro amigo " headcoach"  el " ALMA " del Campeonato de Veteranos en Orense. El dueño del cortijo. El p............ amo !!!!!!!

Nuestro mas sincero agradecimiento a ti y a todo tu equipo por la excelente organización y el trato exquisito.

Avui 17 de setembre es crea aquest blog de veterans despres de la participacio aquest passat cap de setmana de una representacio del Atlètic Terrassa Hockey Club en el IIº OPEN INTERNACIONAL DE VETERANS celebrat a Orense.