|
| |
| |
|
|
|
| Hockuestionari mowlynià: Orei |
 |
.jpg)
Es "nuestro amigo del Norte". El único capaz de abroncar a sus compañeros para mantener la tensión en un partido, mandarle dos recados al árbitro y, acto seguido, girarse a la grada diciendo "a ver cuando me envías el cuestionario!!". En una palabra, único. Fue durante una larga temporada "o rei" de la noche en el foro. Ahora dice que trabaja demasiado... habrá que encontrar el nuevo nick detrás del que se esconde...
Por qué O Rei?
Resulto original, ya que nadie sospecharia que un tio del norte se apodara o rei, a no ser de los palos...etc...
Has utilizado alguna vez otros nicks?
Sí, para aumentar el numero de forumnistas y vacilar a alguno de vosotros, pero nadie entro al trapo
Después de ser uno de los reyes de la noche forumiana, ahora estás algo desconectado. ¿Por qué?
Trabajo delante de un ordenador y se me hace duro volver a ponerme delante de uno, pero os leo en silencio como las almorranas
Cómo conociste el foro de Mowly?
Por mowly, me une una buena amistad con el.
Del foro te encanta...
Malamusa y ahora mismo los blogs y que soy uno de los mvp jajaja
Pero odias...
Que la gente se esconda detras del nick para insultar o menospreciar...
Cuál es tu súper-héroe favorito?
Goikoetxea (defensa del Athletic jajajaja) y Popeye
Dos de la mañana. Acabas de llegar a la zona de copas. Qué pides para empezar "la jornada"?
A esas horas estoy rodado, seguiría UN BUEN RON.
¿Y la mañana siguiente toca partido?
A jugar, ya lo hacia cuando era joven y lo sigo haciendo de viernes a sabado ( liga de 1ª)
Tu plato favorito.
Lasagne cocinada por mi....conquisto todo...
¿Que es una potera?
Zona del ombligo, grande, redonda y con muchos años de inversion.
¿Eres el profe del vestuario o el más gamberro?
Profe no creo, soy serio cuando hay que serlo y cuando no, quiza el mas gamberro...las he liado gordisimas.
Un sitio para comprar un stick de hockey.
Ranjit jajajajaja Benitosport...quiza www.garatesport.com
Reservas mesa para cinco. A qué otros 4 nicks invitas?
Malamusa, Kant, Bomarzo y RCBP
Una virtud de Orei.
Directo al grano y sin tapujos
Un defecto.
Cabezota-Temperamental!!
¿El hockey será mediático algún día?
Puede que en años, pero depende de la TV y la rfeh no ha hecho nada esta temporada
¿Rubias o morenas?
No tengo preferencias, a quien se pueda agarrar bien.
Jola sólo lo canviarías por...
Un buen proyecto en Terrassa!! En cuanto a hockey, sino tengo prioridades antes que Jola.
La cena perfecta tiene como menú...
Lomo Iberico, Croquetas, Foie y Chuleton con patatas
¿Con qué 5 fichajes Jola estaría ahora jugando los playoff?
Jordi Quintana, Edi Tubau, Pol Amat, Gugu y Matias Vila
Si algún día cuelgas el stick, ¿te harás árbitro?
Ya lo soy, pero no aguantaria en DHA, la falta de respeto que sufren me haría perder los papeles.
¿Son tan malos como dicen?
No...su progresion no se asemeja a la de nuestro deporte y hay muchos intereses y presiones que les quitan ilusion.
¿Chocolate o queso? Chocolate
Si tú fueras el presidente de la RFEH...
Repartiría mas el presupuesto, ayudaria mas a las zonas con menos fichas, mas campos e intentaría que el hockey se impartiera en todos los colegios!!
Un fuerte abrazo y gora jola!!
|
| Escrit per El Zorro @ 16-05-2007 a les 13:34:08 |
23
vots [votar] --- fer/veure comentaris (0 comentaris) ---  |
|
| A quatre dies pel final... |
|
Tenint en compte que l’amic Contramowly s’encarregarà de fer el mateix en l’apartat femení, deixo unes quantes reflexions ara que és a punt d’arribar el final de la lliga regular de la DHA.
La part de dalt:
No és cap descobriment i tothom coincideix en assenyalar que entre els tres primers i la resta hi ha un món, i no només de punts. El Polo, amo i senyor d’aquesta lliga fins ara, ha demostrat que els fitxatges han funcionat i que, fins i tot abaixant el pistó en les darreres setmanes, són ara mateix per sobre de la resta, com ho demostra la darrera victòria davant l’ONO Atlètic. Els grocs, tot i haver fet fins diumenge una segona volta immaculada, han trobat a faltar els punts que es van escapar a la primera fase de la lliga, però arriben als play off en el seu millor moment de la temporada. En el primer creuament es trobaran amb l’Egara, el segon millor equip de l’estat segons els números i el títol de Copa que ja llueix a les seves vitrines. Els ratllats, que tenen un dels secrets dels seus resultats a la banqueta, s’han revelat després d’algunes temporades d’incertesa com el veritable outsider al títol que ara apunta cap a la Diagonal.
El quart:
Serà el previsible convidat de pedra als play off. Li tocarà ballar amb la més lletja (Polo) i ningú li augura gaire futur. Tot i això, el premi d’accedir a la segona fase de la lliga és molt llaminer i hi hauran ganivetades fins el darrer instant per arribar-hi. Ara mateix el millor posicionat és el Club de Campo. Els madrilenys juguen la darrera jornada a casa amb el Taburiente. Si guanyen estaran als play off. Els canaris, però, es jugaran la salvació.
El Barça arriba al darrer partit empatat amb el Club de Campo però amb l’average particular perdut. Tot i la gran segona volta realitzada, està pagant molt cars els errors de la primera. Ha de guanyar al Pla del Bonaire i esperar l’ensopegada del Club. De fet, un empat també li serviria si els madrilenys perdessin.
L’Atlétiko San Sebastián és el tercer en discòrdia. Ho té molt magre. Visita a l’Atlètic i ha de guanyar i esperar que no puntuïn ni Club de Campo ni Barça, amb qui té els goal-average en contra. D’entrar als play off, seria el miracle esportiu del 2007.
Mitja taula:
Curiosament, aquesta temporada no hi ha hagut aquesta zona en la DHA. Els que no miren cap a dalt ho fan cap a baix. En aquesta darrera jornada només un equip no es jugarà res: Barrocas. Tot i així, podria quedar empatat a punts amb l’equip que acompanyi Jolaseta a la DHB.
Part baixa:
Amb el Barrocas salvat i el Jolaseta sentenciat, Taburiente i CD Terrassa hauran de fer els deures per no caure a la DHB. Els vermells són qui millor ho tenen. Tot i jugar al complicat camp del Barrocas, el fet que els gallecs estiguin salvat els estalviarà jugar en una olla a pressió. Amb un empat en tenen prou, tot i que perdent també es salvarien si Taburiente no guanya a Madrid.
El partit de la jornada:
Club de Campo – Taburiente. Llàstima que això de Madrid quedi tan lluny per les televisions…
Un partit on tots dos han de guanyar per assolir els seus objectius. Uns per entrar als play off i els altres per aspirar a salvar-se. L’empat no serveix per a res a priori als madrilenys, que si només sumen un punt haurien de començar a mirar cap al Pla del Bonaire, on jugarà el Barça davant un Egara que té la segona plaça matemàticament aconseguida.
Altres aspectes a tenir en compte:
Jolaseta – Polo. El pitjor contra el millor.
La gent de Getxo podrà veure el campió de la fase regular en el comiat del seu equip de la DHA.
ONO Atlètic- Atko. San Sebastián i Egara – Barcelona. Relaxament?
Els dos equips terrassencs arriben sense possibilitats de millorar la classificació i s’enfronten contra equips que es juguen l’accés al play off.
La dada:
Des de la temporada 2002-03, la primera amb play off, cap equip va entrar als play off amb menys de 22 punts. Aquell any, l’Atlétiko de San Sebastián va ser quart amb 19 punts. Aquesta temporada, a falta d’una jornada, Club de Campo i Barça tenen 17 punts.
|
| Escrit per El Zorro @ 02-05-2007 a les 13:11:12 |
| 25
vots [votar] --- fer/veure comentaris (1 comentaris) --- |
|
| Maleït calendari... |
|
Arriba la fase decisiva de la lliga regular i, amb què ens trobem? Amb una doble jornada infernal cinc dies abans d'acabar el campionat. Tant en nois com en noies encara hi ha força coses a decidir a la part alta i a la part baixa i és segur que la disputa de 2 partits en només 3 dies pot arribar a incidir en el resultat final de la classificació. Per posar algun exemple, l'ONO Atlètic jugarà diumenge davant l'Egara buscant la segona plaça de la lliga. Serà, segur, un partit molt dur, molt lluitat i que esgotarà les piles de tothom. Passi el que passi, 48 hores després els grocs hauran de jugar davant el Polo a Barcelona i podrien pagar perfectament l'esforç. Com a mínim ni grocs ni ratllats tenen l'agravant dels viatges. Encara a la zona de play off, el San Sebastián jugarà diumenge a Canàries i dimarts s'enfrontarà al Club de Campo. A la part baixa el cas més flagrant és el del Barrocas: amb l'aigua al coll, els gallecs hauran de viatjar fins al Pau Negre per jugar davant el Barça diumenge i dimarts han de ser a Canàries per enfrontar-se al Taburiente, l'únic conjunt que juga a casa les dues jornades. I així podríem seguir amb la resta d'equips de la categoria masculina. I a la femenina, tres quarts del mateix.
Aquesta doble jornada, a la que ens vàrem acostumar fa temps, però bàsicament sempre en dates de primera volta, ve donada pel descans d'una setmana que ha tingut la competició a conseqüència de la disputa per part dels equips del Club de Campo de la Recopa d'Europa. Deixant de banda que es va jugar a Madrid i que potser 5 dies eren prous per recuperar, no cal oblidar que van ser els mateixos clubs els que van aprovar aquestes aturades i, d'aquesta manera, la doble jornada. Tanmateix, quan l'ONO Atlètic i el Polo femení juguin la Copa d'Europa a finals de maig, també tindran una setmana per descansar. Però acceptant que els jugadors puguin descansar una setmana després de 4 partits en quatre dies, no hi havia cap més solució que posar una doble jornada tan a prop del final? La lliga es va aturar molt temps a l'hivern. No es podria haver jugat una desena jornada abans o després de la Copa, preveient el que venia després? Tant afecta acabar els play off una setmana més tard, quan encara quedaran quasi dos mesos per la disputa de l'Europeu de Nacions? No. Ara, amb tota l'emoció, s'aprofita un pont per decidir bona part de les opcions de molts equips en un sistema que si els que coneixem una mica el percal ja no entenem, què podem esperar de la resta de mitjans i públic que no segueix el hockey sovint? Ara potser ens voldran vendre que dimarts, en no haver cap altre esport, faran algun partit de la jornada per la televisió (dígase Teledeporte). El que ja no és tan clar és que amb un pont com aquest hi hagi algú a casa mirant-s'ho...
HOCKEY |
| Escrit per El Zorro @ 23-04-2007 a les 17:24:24 |
| 28
vots [votar] --- fer/veure comentaris (0 comentaris) --- |
|
| Enquesta de la DHF |
|
Portem dos programes fent càbales sobre quins seran els quatre equips que disputaran els play off de la Divisió d'Honor Femenina. Tenim força coll avall que Club de Campo i Atlètic seran dos d'ells, digueu-nos espavilats, però el dilema es centra en els altres dos.
A saber, la classificació a la part alta està així:
1. Club de Campo 24p
2. Atlètic Terrassa 22p
3. Polo 19p
4. Júnior 19p
5. CD Terrassa 15p
6. Real Societat 15p
El calendari que queda als 4 equips implicats en buscar les dues places que encara no estan virtualment concedides pel play off és el següent:
Polo: Club de Campo, SPV'51, Jolaseta i Taburiente.
Júnior: Real Societat, Atlètic, Club de Campo i SPV'51.
CD Terrassa: SPV'51, Jolaseta, Taburiente i Ourense.
Real Societat: Júnior, Club de Campo, SPV'51 i Jolaseta.
(en negreta els partits que juguen a casa)
Com encara queda un programa abans de què torni la competició el dia 22 d'abril, ens agradaria poder saber què en penseu de tot plegat, és a dir, quins dos d'aquests 4 entraran al play off.
Podeu deixar la vostra votació en l'apartat dels comentaris. I prometem fer un gràfic amb les respostes!!
Gràcies per avançat!
HOCKEY |
| Escrit per El Zorro @ 11-04-2007 a les 08:47:37 |
| 27
vots [votar] --- fer/veure comentaris (6 comentaris) --- |
|
| Llenyataires |
|
 Aquest escrit d’aquí sota no vol ni defensar ni atacar ningú. Com a fill d’una persona que va ser president de club, m’he sentit al·ludit indirectament, i penso que és bo que tothom pugui dir la seva al respecte.El món va com va gràcies a dos tipus de persones: aquelles que es mouen només pel seu propi interès i aquelles que no es mouen, i quan ho fan, és per desqualificar el que ha fet una altra. En tots els àmbits de la vida. En l’esport també.
Fa mesos, no sé quants, potser més d’un any, que l’"speak corner" del hockey, també anomenat fòrum del mowly, va ple d’opinions sobre la situació que viu el Júnior FC des que hi entrés l’empresa FitnesSalud. Faltes de respecte cap a nouvinguts o cap a antics socis o treballadors que han ficat cullerada o no en aquest nou status, però poques intervencions que portin cap a l’entesa, cap al lema del "tothom suma". Tot persones d’una mateixa entitat dividits en dos bàndols: els qui manen i fan i desfan, i els de l’oposició, amb diverses faccions com a tot arreu: uns de més radicals i destructius, i uns altres de més dialogants i constructius. Aquests darrers, o com a mínim alguns d’ells, han volgut fer un gir a l’actual situació entrant a la cuina i posant-se el davantal per cuinar una solució que torni a fer del seu club un club d’unitat. Ho aconseguiran o no, però de moment treballaran per complir objectius. Una feina que no els hi serà retribuïda, que els hi prendrà hores de temps lliure i que, segur, els hi donarà més maldecaps que satisfaccions. Només per això, el primer que caldria fer seria encoratjar aquestes persones perquè no defalleixin i sàpiguen que compten amb el suport d’aquells que també s’han adonat que alguna cosa no funcionava. Però no. Com a mínim a l’anteriorment esmentat "speak corner" del hockey, s’ha optat per disparar amb bala a tot allò que es bellugui. Una actitud tan respectable com reprobable, ja que si bé tothom té dret a opinar, també fóra bo que es fes des del respecte. Deia un savi que és molt més fàcil opinar que descriure, i que per això tothom opina. Potser ha arribat l’hora de començar a descriure i ser una mica més justos. |
| Escrit per El Zorro @ 09-03-2007 a les 10:08:49 |
| 27
vots [votar] --- fer/veure comentaris (2 comentaris) --- |
|
| Una espurna i... |
|
 De bojos. Tenim a mitja facultat de psicologia i mitja més de sociologia estudiant el comportament de l’afició de Sevilla arran del partit del "botellazo" de la setmana passada i la gent del hockey els comencem a escriure tota una tesi. I tot perquè una jugadora es va equivocar i va respondre a una falta amb una agressió. Criticable, sancionable… molt lleig. Tot i això, diuen els cronistes oficiosos que després sí la va anar a veure a la Mútua. "És el mínim que podia fer", diran alguns, tot i que no és una actitud generalitzada en el món de l’esport.Doncs bé, després d’aquest lamentable episodi, s’ha desfermat tot. Atacs personals cap a la jugadora en qüestió, retrets que feia temps que es guardaven a l’armari i, fins i tot, criminalització de tot un país, en dir que l’origen de l’esmentada jugadora té molt a veure amb la seva reacció. Al·lucinant. I que després hi hagi qui digui que el hockey és un esport diferent. Si la gent sapigués com n’és de igual a la resta, segur que prestaven més atenció. Personalment, deixeu-me definir la protagonista com una d’aquelles jugadores que fa la feina que algú ha de fer al mig del camp, i a sobre té qualitat i gol
Però la bola s’ha anat fent més gran. Un cop esgotats tots els qualificatius per a la migcampista, la cosa ha anat pujant de to. I de nivells dins l’equip. Torn de l’entrenador. "Que si no fos com és no li deixaria fer aquestes coses". "Que si van perdre és per culpa d’ell". "Que no sap dirigir a l’equip i totes les jugadores bones han fugit". Genial. I més tenint en compte que l’anterior partit que havia jugat el CDT era la finalíssima de la Copa de la Reina, i la van guanyar. D’això en deuen dir tenir poc crèdit. L’home en qüestió va agafar l’equip en un moment en que calia entrar al vestidor amb cuirassa i l’ha fet campió de diverses competicions. "Però si ha guanyat alguna cosa és gràcies a les jugadores". Clar, és veritat. Potser (segur) que és veritat que hi ha algun problema de convivència en un vestuari com el de Les Pedritxes on conviuen una vintena de persones. Tan veritat com que els mateixos i altres problemes també estan instal·lats en la resta de vestuaris de tots els equips, i més, quan el tècnic porta ja uns anys dirigint el mateix equip. Però aprofitar qualsevol espurna per cremar-ho tot és excessiu. El destruir per destruir mai ha estat una bona fórumla per arreglar tensions ni per construir un futur millor a curt termini. I això és el que ara hauria de preocupar la gent del CDT. Queden 3 mesos de competició i després tindran tot un estiu per replantejar, per canviar o no, per assumir errrades o per celebrar encerts. Entretant estaria bé que tots/es aquells/es piròmans/nes deixessin la gasolina a casa, que prou cara està, i es dediquessin a animar un col·lectiu que ara mateix és el que és, i que és molt poc probable que millori amb un canvi a aquestes alçades. |
| Escrit per El Zorro @ 05-03-2007 a les 16:49:18 |
| 33
vots [votar] --- fer/veure comentaris (0 comentaris) --- |
|
| Això de la sala... |
|
 Ahir va acabar una nova “temporada” de sala a nivell absolut. 3 dies. En això a consistit tota la programació del Campionat de Catalunya. La veritat és que no sé si cal emprar temps en parlar d’aquest tema quan any rera any ens trobem en la mateixa situació. Si alguna cosa canvia és a pitjor i tot i la bona voluntat d’alguns no hi ha manera d’anar cap endavant. Fins i tot l’any passat molts vàrem signar un manifest per donar més rellevància al hockey sala. Aquest manifest, com tots els papers que es signen d’esquena a les federacions i clubs, ja és paper mullat. El problema que sempre s’exposa és que no hi ha calendari. Jo crec que la veritat és que els responsables de fer la planificació de la temporada (torno a referir-me a federacions i clubs) ja compten directament amb totes les setmanes possibles per les competicions d’herba i les seleccions estatals. La sala no deixa de ser una molèstia que s’ha de patir, i quan menys dies es pateixi millor. Això sí, després escoltarem a tots els actors dir que és una llàstima que se la tracti així, que és molt positiva per millorar la tècnica, que és molt atractiva i que als jugadors els va bé canviar el xip amb aquesta modalitat. Sí clar. Em quedo amb la frase que millor defineix aquesta situació i que la va postejar al fòrum l’il·lustre Petit Suisse: “la sala és la puta del hockey. Tothom se la vol follar però ningú vol casar-se amb ella”. És la millor i única definició que té. Sinó, com es poden entendre situacions com la del darrer Campionat (de Catalunya, cal recordar-ho), on en una primera jornada ja s’avancen dos partits perquè no hi havia disponibilitat de pista? No hi ha més pavellons a part del de l’Epic o el de Can Salas? En tota la Catalunya “hockeniana”? Algú s’imagina la fase final de la lliga catalana de bàsquet avançant un partit perquè la pista no estava disponible? Em direu exagerat, però es tracta també d’un Campionat de Catalunya i a ningú se li passa pel cap que la resposta sigui negativa. Per què? Perquè les competicions s’organitzen amb cara i ulls, amb respecte cap als jugadors i els seguidors, i demostren ser d’aquesta manera un esport seriós. I segur que no els hi faltaran àrbitres a cap partit, sense voler entrar en qui té la culpa d’aquest desgavell que fa treure (o hauria de fer treure) els colors a més d’un. Amb tots els respectes, la inclusió d’uns campionats com els dels darrers tres dies en un calendari de competicions, exigeix la incorporació al mateix calendari d’altres iniciatives com el Torneig de Les Fonts, per exemple. Perquè, pregunto als federatius i clubs, si ningú vol posar ni un gra de sorra per millorar tot això, perquè no s’elimina d’una vegada? Deixem que els jugadors que vulguin quedin entre ells i facin patxangues. Segur que fins i tot troben àrbitres que s’apunten. Que s’ho passin bé. I que ens avisin. Ara mateix no hi veig cap altra sortida. |
| Escrit per El Zorro @ 15-01-2007 a les 08:12:50 |
| 27
vots [votar] --- fer/veure comentaris (1 comentaris) --- |
|
| Després de tant de temps... |
|
 Un dimarts més arribo a casa a dos quarts de nou del vespre. És l’únic dia de la setmana que no puc veure com la petita Aina tanca els ulls abans d’anar a dormir. Això, que en qualsevol altra circumstància em suposaria un daltabaix, no m’afecta tant per la satisfacció que dóna venir de passar-m’ho bé fent una de les coses que més m’agraden. Tant, que potser per això fa temps vaig decidir que li dedicaria només una engruna del meu temps: per no cansar-me’n mai.
Precisament avui, com qui no vol la cosa, ha sortit per antena el programa número 150, o el que és el mateix, hem arribat a les 150 hores d’informació dedicada exclusivament al hockey. Complicat? Doncs a vegades sí. Avui ha estat fàcil, tot cal dir-ho. Les victòries mereixen tot el temps possible. Quan tornem el mes de gener... s’accepten propostes...
Va dir algun pensador que la vida, perquè sigui completa, ha de ser un seguit de somnis realitzats. Doncs bé, el Minut70 és un d’aquests somnis. Una il·lusió que va néixer en veure la qualitat i quantitat de gent que movia el hockey a Terrassa. Una iniciativa que es va anar enfortint en la mateixa mesura que comprobava com n’era d’oblidat en els grans mitjans un esport que ha donat un grapat de medalles en grans competicions. Una idea que anà prenent forma i es consolidà gràcies també al tracte rebut en cada un dels tres clubs que alguna vegada m’han acollit.
150 dimarts que no haurien estat possibles sense la col·laboració de gent com la Làia Claret, a qui encara recordo fent entrevistes als àrbitres perquè ens expliquessin els punts més desconeguts del reglament. Del Carles Tost, amb les seves preguntes “puñales” a qui se li posi per davant. O, finalment, al Ferran Martínez, a qui finalment vaig poder veure esclatar davant el micròfon per explicar el triomf de l’Egara en la Copa. I no em vull oblidar del Jordi Rueda, “alias meji”, a qui hauríeu de poder veure per un forat mentre nosaltres estem en directe. Passa per groc per dur la contrària a l’altre parell i encent els ànims dins el locutori. Essencial.
Tot això només per dir-vos que mentre ens deixin seguirem al peu d’aquest canó tan llaminer. De ben segur que deixem de parlar de temes o que no arribem on penseu que hauríem d’arribar, però els mitjans són els que són, tot i que la voluntat hi és tota.
Molta salut per aquest proper 2007. La resta, us ho encarrego a tots vosaltres... |
| Escrit per El Zorro @ 20-12-2006 a les 08:13:03 |
| 30
vots [votar] --- fer/veure comentaris (6 comentaris) --- |
|
| L'heroi que vingué de lluny... |
|
 Fa un any i pocs mesos que va arribar al PBA per convertir-se en el primer jugador forani que vestia la camisa ratllada. El seu fitxatge va ser un dels culebrots de l’estiu, pimer amb el sí a l’entitat egarenca, després amb un “no”, i finalment amb la certificació d’una arribada que va generar tot tipus de comentaris. Per a uns, era hora de fer un canvi de rumb i apuntar-se al professionalisme si es volia seguir a l’èlit. Per a uns altres, l’arribada del jugador significava un trencar amb tot el romanticisme i la manera de fer del club, tot just quan complia 70 anys d’història.
Però Fernando Zylberberg, Nandy, (Buenos Aires, 1977) venia a marcar la diferència i no es pot discutir que l’ha marcada. En el seu primer any a Terrassa va ser el gran culpable de la gran segona volta a la lliga dels ratllats, que els va portar fins a la segona plaça de la lliga regular i a jugar la final dels playoff, que al final perdrien davant l’Atlètic. El seu caràcter, el seu lideratge i el seu penal van ser letals per als rivals.
En aquesta temporada, amb el canvi a la banqueta del Club Egara, semblava que els nous inquilins volien probar noves fórmules a l’hora de perforar la porteria contrària en les jugades de penal, però a l’hora de la veritat, la seva classe ha acabat decidint. Primer a les semifinals davant l’ONO Atlètic, on va marcar per partida doble, i finalment, al partit que decidia el primer títol de l’any. Un títol que no només dóna una Copa del Rei, sinó que posa fi a la travesia pel desert per la qual transitava l’equip ratllat, orfe de títols des del 2002, quan van aixecar per darrera vegada una altra Copa del Rei. A més, aquest triomf obre les portes a l’Egara a la nova lliga europea que s’iniciarà el mes d’octubre del 2007, i en la qual hi participaran dos equips estatals més.
Amb aquestes dades no es pot negar que qui va pensar en portar l’argentí al PBA la va encertar. Les persones passen però, en l’esport, els títols són el que queden. A hores d’ara ningú deu discutir sobre la conveniència del seu fitxatge, ni sobre el seu controvertit caràcter, el mateix que el fa ser un guanyador sobre la gespa. Al Club Egara, després d’una aposta arriscada, de sentir-se dir que l’equip d’aquest any no era prou competitiu, de que el tècnic no tenia experiència a la Divisió d’Honor, de que calia haver fitxat més o, simplement, haver valorat el que hi havia a casa i que en algun cas va agafar les maletes, ara es freguen les mans veient com el seu primer equip és l’únic que ha estat capaç de frenar al totpoderós Polo, aquest sí, fet a base de talonari. El somni ara, de ben segur, serà recuperar el ceptre de la lliga, que no s’aconsegueix des que es van inventar els playoff, i això data de l’any 2001. Massa temps per una entitat que no pot viure d’esquena als títols, per molt que la seva filosofia contradigui el mètode actual per aconseguir-los. |
| Escrit per El Zorro @ 17-12-2006 a les 18:51:24 |
| 26
vots [votar] --- fer/veure comentaris (1 comentaris) --- |
|
|
|
|
|
| |
|
Arxiu del blog (ordenat per mesos) |
|
|
| |
|
| |
|
|
|
