Fantástica  ruta amb bici. Molt bon rollo entre tots, pocs problemes mecànics i temps acceptable. Tres dies de moltes hores i kilometres amb bici, al costat de bona gent. Moments per difrutat i patir de la bici en un entorm inmillorable.

 

Passo a fer el Traget de Participants.

 

 Lotiesu: és com un nen. Tot lo dia picant-se amb tothom, que si tinc mes força, que si vaig mes ràpid, que he pujat a 0, que si fas peus….Després de sopar volia fer un “pulsu”!!!. A la primera etapa va arribar l’últim a l’hotel amb semi-pàjara, patint com un cabró i aplaudit i obassionat per tothom. Els altres dies però tirava com un animal, està fort el tiu per “l’edad que té”..Ha deixat el llistó de les qks clàssiques molt alt. Ahir abans de marxar, estava tristot perqué la festa s’acabava.

 

Capità enciam: és un MASTER Quin nervi de tiu! Esta molt fort. Sempre davant tibant del grupu amb el GPS. No té mai mandra de res, i amb els seus dits que semblen  claus-angleses arregla les bicis de tothom, frens, pinxassus, cables…. No menja de tot, més ben dit només menja verd,  formatge i omelettes.  El segon dia i després de 95km, uns quans  vam seguir el seu trak per no arribar a l’hotel per carretera, resultat 6km extres que van anar molt bé.

 

Salla: Ha estat tres dies fotent-se pets, i pensant amb el birrot que es fotia despres de cada etapa. El primer dia va patir de cullons, sobretot els ultims 3 km per carretera sota la tempesta. El segon dia va anar millor, i es que és un nervi el nanu. El trecer dia però, només llevarse i amb deju,  es va fotre un tubet de xaropet-magnesi que li vaig donar, i va tirar com un lladre, quan vam acabar deia que si fos per ell faria 20 o 30 km més. Si senyor!!!! Ha estat un GRAN FITXATGE:

 

Ldl: Passen els dies i no trobem un nik millor. Ell diu que no es pica mai, però no és cert, ell sempre es pica i sempre estar xupant roda dels Masters del grupu. Seguéix estant fort de cullons, això no és novetat. Es molt bon nanu, quan veu algu que va petadet es posa al seu costat per acompanyar-lo, i aixó s’agraiex. El segon dia es va veure un cafè després de sopar i li va costar molt dormir, no va se l’unic que li va passar.

 

Nicky Fricky; es un MASTER.estar a altre dimensió de ciclisme. Amb un any no ha millorat gens amb la indumentaria. Cada dia porta tots els colors del pantone a sobre. Te alergia a la lectosa. Li encanten les amanides de taifeta del DIA, cada dia se’n menjava un parell. Es un enamorat de la Carla Bruni. Em sembla que també s’ho ha passat de cullons.

 

Tiet: ha triumfat amb els gavatxos. Hi havia un camber que perdia oli i portava un polo rosa molt monu, que es va enamorar d’ell. També anava per ell, un altre gavatxo de 2 metres, amb grenyes i amb samarreta sense mànigues…en fi. Es un diesel pedalant, al seu ritme podria fer dues voltes. Ha xalat com un camell i mentre pedalava anava cridant …Això és de PUTA MARE!!!!!!. Estava preocupat perqué la seva dona el va trucar desde l’Atlàntida,  i ella li deia que allà tothom estava ffff…..

 

Xavi: No te nick. Cada matí ell i el seu germà baixaven a esmorzar vestits com uns senyors, i un cop tips anaven a posar-se el culot. No m’ha quedat clar si esta més fort ell o el seu germà….en tot cas ell també esta molt fort. Té una arracada trencadora, puja les rampes com una cabra montesa. Ha fet molts “retratus”. Menja de tot i l’ultim dia va fer-se els 70 kilometres amb un banyador i una semarreta, l’any que ve diu que també portarà les xancletes. Bestantes estones anava amb xubasqueru….Maruca.

 

Canondale sp: El primer dia i com és normal amb ell anava davant. El segon i tercer però va punxar. Va patir un sobre-entrenament que li va passar factura. Va portar una baralla de cartes nova de trinca per jugar a la butifarra, però no vam trobar rival, ningú es va atrevir de jugar contra ell i jo. Fins i tot buscavem alguns gavatxos per fer una partida internacional, però tampoc. Al final de cada etapa, es fotia vermell com un prepuci (genial frase, copyright del Ton)

 

Nicky MUT: VA PARLAR!!!!!! Cullons de nanu, és un putu crack. Primet, fricky, amb xandall, sense cales, amb una bici més bella que la BH de l’Elies, unes rodes que es trobar en un contenidor, amb un candau lligat al manillar, sense frens….. i pedala mes i millor que ningú!!!!!. Anar amb ell es una cura d’homilitat. Es molt bon nanu. Quan vas petat, es posa al teu costat i t’espera, això si, sense dir res.

 

Sir. Dolcet. Tot un senyor. No fa soroll i s’adapta a tot.  Tancava el grupu però no s’ha queixat per res. Quan arribava deia: perquè pareu, que esteu cansats?. Portava un camelback inmens, que hi portava de tot. Abans d’anar a dormir, mentre tots ens fotiem birres i deiem animelades ell estudiava xinès per l’examen que té aquesta setmana. Sort per l’exàmen Dolcet, segur que l’aprovaràs.

 

Sendu: és un MASTER. Pedala molt  i estar molt fort. Ha flipat amb el grupu, ha rigut molt. Portava una fundeta sensacional al sillin que es va comprar al decatlon, i no li ha fet gens de mal el cul. A l’últim dia tenia ofertes de 100 euros per la funda i no la va vendre..Al cap de 2 hores que estava al grupu, ja era un mes de nosaltres, un tiu sense problemes, un tiu com cal. GRAN FITXATGE.

 

Sanitariu: El meu company de fatigues. Al arribar a la botiga de Pedals, es va comprar uns tubets amb liquid, i darrera d’ell en vam comprar tots. Si el doctor ho fa nosaltres ho fem. Es tossut com una mula, i això l’ajuda a pedalar i a pedalar, encara que estigui fos… a ell no els hi acabarem. Dormint és un “angelet” ni se sent. No ronca no es mou, alguna llufa se li escapa. El segon dia pel matí, es queixava que li fotia molt mal la ullera!!!!

 

Lapierre: Jan pier Lapier: Gran tasca amb el GPS, els track ens ha anat de cullons. Ha patit per guiar el grupu desde darrera. A la mes mínima es fotia davant per ser el guia i li cambiaba la cara, era el més feliç de tots. Ha fet el “latigu” sempre que ha pogut, això ja és un clàssic. Ahír tenia pressa per arribar a casa per l’aniversari de la seva filla. El Jan Pier deu ser un gran pare i és un gran company de ruta.

 

Els de Ripollet: estaven ecantats amb nosaltres. Benvinguts companys

 

Keika: Beveu i mengeu el que vulgueu, que tot això ho pago jo!!!!!!

 

ATPC, i gràcies per tot.

Començo a preparar la pròxima.

Integrants: Isma, maquina, lo de Lleida, Xavalita, Dandi(ex-Farell), Clua, Clua Jr. Qk D’Or, Lapierre, Keika, Sanitarui, Sr. Dolcet, Bikinis, Qki, Tàbac, 6q.

 

21 al Taller, hi ha novetats l’Isma porta una Xavalita i el seu equip de raids.  Sortim candela cremant cap a la q8, de pujada arrepleguem el Lapierre i el Dandi que arriben tard. De camí saludem el Senglar que va en fragoneta, A la q8 no hi ha ningú doncs au cap a la depuradora.  Els amics del Isma tiben del grupu i la Xavalita els renya. El Lluis comença a guiar-nos per corriols plens de gatoses i esbarzers. Un esbarzer es baralla amb la qk d’or així podrà farda de ferides de guerra. Finalment arribem al Castellar Vell. Comencem a baixar i el Tàbac li fa de motxiller al Isma que fot un 0 espectacular. Arribem tots a baix i el Bikinis explica que ell anava caminant amb la xavalita.  El Clua Jr ha punxat Clua gran diu que tirem. Nose si per allò de abandonar el grupu no es de recibu o per portar-li la contraria, decidim no abandonar-lo tot fent la típica tertúlia de Bart tot gaudint dels mosquits del riu Ripoll. Tothom es mossega la llengua per no dir obscenitats i ofendre la dama! Qk d’or afirma que s’hi fa sang per que encara aguanta... Al final el Qki per no fer-se mal a la llengua salta i la diu.  Au anem a creuar el riu!! Hostiiiiii!!! Els dos peus molls!! Tothom es mulla mes o menys, la putada es que ningú mes del genoll. Au Pugem cap a la Christhmas davant meu tiren maquina, lo de Lleida i Clua. Jo començo a anar al meu ritme, al final sento crits del Bikinis dient que foto tap!!! Jejejejje no saben anar a poc a poc. (El sopar el Bikinis comenta que el tap era ben bé com el de menjar arròs 4 dies seguits!) Al final de la Christhmas ens fem el xulo que pujarem un tranco i no el puja ningú.  Un dia d’aquests el pujo! Ja som a terrassa, uns quants anem al Xumi a sopar.  Dandi i 6q lluim peus nus... Bé el Tierrie Sabine que nomes sap parlar de Gasolina i el Keika ens fa crònica del Pedals. Ok, ok... una mica de enveja si que feu!

 

Absències destacades: Senglar, Capità enciam, Cannondale S.P...

 

Adjunto retratu de la bici que li comparem al Qki per netejar corriols:

 

  

Premi Ot Pi: Isma  

 

Sempre de bon rotllo

 

6q

 

20.30 bp, avui es dia de concili i s’ha d’anar mudat, amb uniforme de qk’s. Avui no hi ha gran convocatoria, tots els que van a la pedals menys el Sr. Sanitario, han fotut figa. Colla mariques depilats!!.

 

Senglar, Isma, Sanitario, Cupra, Bariton, 6q i tàbac. Arriba el keika de paisanu, amb roba informal. Ens diu, llagrimeta en ristre, que ha de marxar a cadaqués (ja ho tenen els empresaris aixo de la segona residencia). També apareix el raió ( fill del senglar) que per tocar els collons al seu pare, juga a hockey amb les vermells i s’ha fotut una clenxa al mitg del cap. Arranquem cap a al q8 i allà hi ha el qki, qk d’ort, capita enciam i el borles. Mana el senglar i diu que avui fotrem 50 kmts. Enfilem cap a matadepera i la rotonda del club de golf, d’allà per la depuradora (avui estic molt orientat) i cap allà (ja m’ha pasta la orientació. Total que el destí final es a guanta, guajira guanta la mera,  més enllà de castella del vallè. Anem a ritme bo, i el senglar diu que o apretem una mica o fotrem salat. Apretem una mica i el borles que no hi és, cagum la puta roda ha tornat a pinxar, el qki el Farell i jo l’anem a buscar (no ens diu ni gràcies) i el Farell ja comenta el seu idili amb un ligue telefònic, aten trucades a tutiplé. Seguim cap allà i arribem a castellà, em diuen que ja ho tenim que ja està……mamons dels collons!!! Atravessem castellà i enfilem un corriol que al principi fa gràcia perquè es rapidet i fácil, pero el puto corriol dura 45 minuts, jo porto al borles enganxat i apreto a mort, o arribo avans o parada cardíaca, per sort arribo avans. Arribem al lloc, que es veu que jo ja hi havia anat i hi ha un munt de gossos, Entrem suats i la gent ens mira…..birres intravenoses, prenem posicions i dos mariques-tècnics es cambien el mallot (manda guesbs!!) de primer pica pica a base de escaixada, patés, embutits, olives verdes de collons i amanida De segón anem del pal de xai o butifarra, porten vi d’aquell que fa sang i ens l’acabem tot!! De postres xupitos, el bariton i jo ens en fotem un parell de rapidillo. No hi ha premits ni plaques ni collonades. El capità enciam s’adorm mentre somia els mils d’eurus que guanya i perd a la borsa. Sortim i muntem les bicis, jo vaig pet i no tinc ganes de pedalar, només tinc ganes de seguir fotent birres i fumar més, però em diuen que això no toca!! Tornem pel mateix corriolet i amb qk ‘ort i el sanitario ens fotem un fart de riure, no anem rectes ni 2 metros. Passem per Sabadell kinki i el senglar només em va pregutant quants kmts portem, al final l’enganyo. El Farell que no para de garlar pel mobil i quedar amb un  munt de ties. Arribem a terrassa a les 2:45 am i 45 kmts. Jo estic fins els collons de pedalar i tinc son i molta pixera. El farell segueix quedant amb una tia o dos o tres. Al final a les 03:15 al sobre i amb la feina feta.

 

7:30 plaça del progrés.

 

Arribo hi ha el canondalle amb un maillot super conjuntat de kinki extrem, diu que ell no be que te la critatura en febre i que ha d’anar a dinar a rellinars. Hi ha el tortuga ninja (alies clols), bariton de la terra ferme, tiet binston, lapierre (amb maillot de bull blanc bailarina) keika i sanitario.

 

El lapierre ens diu les rutes alternatives i el binston diu que això de tornar a les 12.30 es una merda i que res de res. Buffff doncs au cap a collserola i jo ja pillaré el trenc. El keika arriba amb cara de mala llet i sobat. Som campions de lliga, ningu du cap bandera ni motiu futbolero. Vaya merda de grupu poc barcelonista.

 

Fotem el camp cap a les fonts, com no a tota llet, el lapierre que no entra no el molt puta, va primer i jo vaig amb el sanitariu i el keika al final del grupu, fem tota aquella ruta que vem fer un día de nit i arribem a sant cugat avans de les nou del mati, no hi ha ni cristu pels carrers. El lapierre només va dient el kmts que portem i el desnivell (de merda) acumulat. Arribem a can fanga i allò es com el passeig de gràcia a les 12 h del mitgdia, sembla que hagin obert una porta i tots els pixapins amb maillots plens de gumets a donar el vol. Fem un parell de corriols molts bonics. Com sempre tots els pisteros a la que hi ha una branqueta foten el peu a terra. EL bariton de la terra ferma va com un llamp el puta, però fot més peus que el clua. Jo vaig el últim tot el rato, se’m escapen, mal parits!!! Collons!!!. Arribem a la font groga i no hi ha ni font ni res de color groc = estafa. Allà ens menjem el bocata i parlem de follar, mamades i coses d’homes, menys el ninja i el bariton terra ferma que s’escorren parlant de forquilles i suspensions. El ninja fins i tot treu un drapet i neteja les barres de la forquilla. El tiet binston, quan acaba el bocata, fot un rotet i s’empala un pitillo con dos cojones. Acabem la bacanal i au a tota llet a fer mes kmts, i que ara vallvidrera i ara sota la torre de collserola i la questio es pedalar ven depresset. Fot calor, molta calor i hi ha molts biciclistes i gent que camina i ties, i avis, i de repen passa una jaca amb unes peres del 15, pero com que soc l´ùnic que va poc a poc, doncs soc lúnic que pot disfrutar a temps real del espectacle. A lo lejos…..sentim una música xuma-xuma, divisem d’on bé i el lapierre ens hi porta fins la cuina. Resulta que es una festa rave, o de gent Jove fumada i enpastillada que fot 24 hores que la dansen foten pudor i un pel d’angunia. Passem pel mitg de la festa i 4 desgraciats amb un calimotxo a la ma criden: barricada, barricada!!!! Cagum la puta!!! Ens tanquen la sortida i llavors venen 4 ties i ens la començen a xupar….jaujaujauau!!!!! que va que va. Els tios ens diuen que per poder passar hem d’explicar un acudit….recollons!!!, el keika n’explica un i passa, el binston n’explica un que val per tres (riuen de collons) i en diesen passar tres. Jo com que no m’arriba la sang al cap dec fotre cara de pocs amics o com a mínim una cara diferent i també em deixen passar. AL final passem tots. A les 12:00 el sanitario i jo pillem el trenc a la floresta. Dins el trenc arreglem pinxaso i mentre arribem a terrassa deixideixo que no anire a la pedals d’occitania.

ARRIBO A LES 21:02 AL TALLER PER PODER VEURE EL PRIMER GOL QUE EL TORRES LI FOT AL CASILLAS.

HI HA: lo tiesu, iceman (clua jr.) sir sweet, senglar, isma, lidl, lapierre, pinyo fixu (colega israelia del lapierre), qk d'ort i tàbac. Anem a la q8 a buscar el qki i el capità enciam.

Allà el pinyo fiju treu una cámara de fotos i es fot a retratar a diestru i siniestru. Va amb culot curt i avans de començar a pedalar es marca una pixada de 5minuts. Tothom li diu coses amb català i ell riu. Deixem manar el lapierre que fotrà la ruta que vem fer fa un parell de diumenges. Anem cap al sanatori i pujem pel corriol clàssic. El lapierre esta molt i molt pesat amb el estem tooooooooooooooots???????? jo em foto nerviós i el qki em diu que em relaji. el pinyo fiju puja que fot por fins que ja no pot mes, va amb un plat mitja i un pinyo petit i aviat li acabem els torrons. el clua fot peus per tot arreu i ens confesa que esta preocupat per la seva baixa forma. Els tipics de davant van a ritme infernal i amb el qki decidim que els donguin pel cul, que allò no es disfrutar....estem tooooooooooooooooooots???????' el mataré!!!. total que anem a fotre el janot i com sempre a zero, el lapierre que el fot a zero i s'escorra com un posesu. El qki li agafa per voler donar conversa al pinyo fiju que diu que parla l'anglés, el frances, l'israelià i paella toros i fandango. El qk d'ort ens fot una demo de com intentar parlar francés al cap de 30 anys. Llavors pujem fins avans de plaça catalunya i baixem aquella trialera tipica que tots coneixeu i que no cal que digui el nom. Al pinyo fiju li diem que it's tipical to qk's when one qk come with a friend, this friend invite dinner all grupu and then all the people go to a dark locals with a woman's that smoke and talk than you. Em mira amb cara flipat i li dic que jo els thuesday dinner tortilla.

Gran absència del keika que tira la pedra i amaga la ma.

Lapierre ets un fenomenu!!!.

 

06:45 am el borles es planta devant de casa amb el cotxe de mudar, seients plegats i bici estirada dins, i fotem la meva en postura 69 i cap el candido. Allà hi ha l'isma tal ment com si sortís de l'hotel i també el Friki-mut (no parla mai..) arriba el Friki-niki i la parelleta munta les bicis. Apareix l'ingeniero amb una barba de molts díes i la bici dalt del cotxe, l'isma li tira els trastos i en menys d'un minut li està fotent la bici dins el cotxe. Arriben keika i 6q perfectamente uniformats de qk's i amb les bicis lligades darrera, que semblen dues ballarines...el keika comença a treure corretges. I el Dolcet????? Sms.......no contesta.....trucada....no contesta....ACV!!! Agafem la autopista de pagu que va repleta de pijus domingueros que van a esquiar, velocitat de creuer 100-105..pfffff. Arribem a puestu i anem a buscar el dorsal, ja hi ha el frisach que ens diu que anem massa d'hora. Pillem dorsals i uns crosanets congelats, temperatura exterior 0º. El Friki-mut en pilla 7 0 8. A lo lejos.......apareix el Dolcet somrient...total que em d'esperar a ell i el cabreta 20 minuts. Borles i Frisach marxen avans. Iniciem la ruta amb una temperatura de -2º el Friki-mut va amb pantaló de xandall per sobre ginoll. Tot està gelat i fot bastant fred. Arribem al primer habituallament i veig el borles i el frisach que foten el camp, jo i el meu constipat no anem gaire bé, per tant em foto un vas de Fanta naranja i tiro. Ens reagrupem. Anem tirant i ens anem esperant, el frisach va tou i el fang  comença a apareixer. A la primera trialera de baixada em foto un zero de collons, foto de motxilero del isma i baixa a zero, arriba el cabreta i es caga, arriba el 6q i caqueta, primer premi de la jornada per ridicul espantós. Kmt 20 i butifarra, fa solet i s'està d'allò més bé. El frisach anuncía retirada innegociable i es queixa de que ningú li diu vaaaaaaa quedaaaaaaat, segueixxx.....Mentre esmorzem hi ha un pavo que va fotent wilis sense mans i el cabreta que trempa de collons. Seguim la marxa i el fang cria, el fill de puta es fot per tot arreu. Traveseem un rierol i devant hi ha un tranquet de roca mullada, m'hi planto devant foto dos pedaladas sense mourem i a la terçera cap d'alt, se senten oleeeeeeees des de sant pedor. Avans de travesear un camp de conreu amb fang fins les orelles, l'ingeniero diu que aixó del tubeless es de puta mare i pinxa, s'estàn 70 díes per arreglar-ho, mentre el Friki-mut infla amb una manxa d'aquelles rollo baguete de pa que te el pitorro dins. Apareix un paio que decideix creuar el puto camp a peu, es fot de fang fins els ginolls, va molt petat i riem amb ell i d'ell. Avans de l'ultim avituallament ens filmen baixant una trialera i el càmera li diu al Dolcet: oju que aquí hi ha un sot.....dit i fet, pim pam!!! I per terra.

Arribem, com sempre i per no pedre la tradición, dels últims. Tal i com ha dit el borles ens ve a rebre el Sr. Frisach amb un rosli i com si no hagués passat res. 40 kmts i jo a les 15:00 hores ja estava fotent la mitgdiada. De regal una tovallola.....

Com sempre arribo al taller just in time. Borles, keika, sanitario, friki, isma, 6q i tàbac. Anem cap a la q8 a buscar al pirules, perdó al qki. Sortim a 1 grau i arribem a la q8 a -2. fot massa fred, jo estic molt costipat i tinc tosseta, de seguida noto que no anem bé. Es foten a parlar de rutes a fer i desfer que si troncs mullats que si gel que si polles en vinagre, jo només vaig pensant quan falta per arribar. Enfilem cap al pavelló de matepera i ja em quedo despenjat. El qki i el borles em van esperant. El 6q des de que no folla (no hi ha altre explicación) i vol ser com el keika surt 70 cops per setmana i va com un tiro. El Friki tot lo rato fotent ma a la batería que es veu que no es deixa, aquest com que tampoc folla (ho vas dir tu!!!!!!!!) no hi te traça. Pujem per les pedritxes i el cami esta tot gelaaaaat, els vorals (rollo lapierre) tots nevats. Ës molt maco tot plegat pero jo només tinc ganes d’arribar a casa. El grupu diu que tanquem els llums que hi ha lluna bona i jo que se més, a mi me la sua la lluna i el llum i la mare que ho va parir tot. Arribem a dalt amb temperatura mitjana de -3º. Cada 2-3 minuts em pregunten els Graus!!!!!!!!!!!! Collons!!!!!! Tots es foten guapos per sortir al retratu, trec la cámera i au no hi ha bateria, tots es foten amb el retratista. Tirem avall i després del dipòsit parem pq el Friki està fagocitant la bateria de tal manera que se li para. Sanitario treu batería de recanvi. Com que estem a -3º decidim abrigar-nos, ai collons quan el Friki te arreglada la bateria agarren els matxus i foten el camp. Putes!!! Això es lleig (sort com sempre dels mateixos). Anem baixant per pista, el borles diu que ja calça un 29, del fred que carda. El 6q que vol fotre invents i jo que marranejo. Fot un invent i jo giro cua i cap al sanatori. A casa a les 23:15 amb 22 kmts i -3 graus de mitja i -1 de màxima.