| |
MOWLY "HALL OF FAME"
|
Elecciones al
Parlamento Catalán. Un poco de todo, para todos. MdP, 2/11/2006 |
Crònica del sopar de nadal d'una colla d'impresentables. . La cambrera de la Taverna Guilà, 22/12/2006 |
|
Pequeño catálogo de
seres del foro. Seguro que falta alguno. Pues que se añada. Especialmente
dedicado a Ojos Negros, CICERONE DEL FORO, 23-03-06 |
RESPECTO AL TEMA DE QUE SI ESPAÑOLES O QUE SI JAMAICANOS... HOY IBA PARA EL HOSPITAL Y ESTABA PENSANDO EN ELLO, ASI QUE INTENTARÉ EXPLICAR BIEN, SPEEDY DI, 20-09-06 |
|
17a Copa Europa Hockey
Sala Femení,
SUPERNENES, I feel it
in my fingers...I feel it in my toes.... CHI 28/02/2006 |
UNA CONFESION.
Gandhi, 23-03-06 |
|
Gran
escrit sobre el hockey i els seus sentiments. Escrit d'en CUBS al forum el dia
26/01/2006 |
FAUNA "ROSA" DEL PBA A SAN CUGAT, by BALU, 20/02/06 |
|
Possible crònica de la
festa d'aniversari del Chi (amb tota la plana mjor del hockey). 17/11/2005 |
LA CARPA DEL HOCKEY. CRONICA
D'UNA GRAN NIT. 19-11-2005 |
|
Oda a Malamusa by
Kameni,
04/10/2005
|
Crònica del monumental partit Shield, Fraiser, Saint-Rome & Farmer, Nacho Gervás
(per Golf+), 31/08/2005 |
|
Cronica d'un matí de
primavera a Pedralbes o l'hoquei en estat pur. El vell espia. 30/05/05 |
Excursió
a Madrit.
40 minuts que els del forum del Club de Campo recordaran durant anys.
15/06/05
NEW!!!! |
|
Sou uns
egoistes!!!!!!!!!!!!!!! BEKER . 26/05/2005
|
Tot reflexionant sobre el nou rumb del nostre hockey. KANT . 26/05/2005 |
|
Crónica BTTd'en "Tàbac" 24/05/2005 |
Simpaties dels
equips de la final femenina "El Zorro" al
Forum. 23/05/2005 |
|
Descripció
personatges Forum pel 6q . 23/05/2005 |
Descripció
personatges Forum pel Baró de la Sivella 20/05/2005 |
|
Analisis
de les semifinals masculines per en Petit Suisse.
28/04/2005 |
Descripció
personatges Forum pel Marqués de Pedralbes 26/04/2005 |
Crònica del sopar de nadal d'una colla d'impresentables. . La cambrera de la Taverna Guilà 22/12/06
Vull començar explicant que per començar havien reservat per un número de gent i al final es van presentar tres més. Però com són amics del jefe, res a dir, posa tres cadires més i que s'apretin una mica. La taula era llarga i els personatges, tan variats com els tons de la pell del Michael Jackson. A una punta, un grupet que per la pinta devien ser els jefes del cotarro. I com bevien. Allà es van posar dos dels que van arribar tard, “un tal Carlos” i un que diuen que venia de Sabadell. Més cap al centre un home que tenia pinta de ser el típic home que cobreix grades i al seu costat, l'única dona. Pel que vaig sentir, es va passar tot el sopar venent termomix. Davant seu no sé qui hi havia. De fet, ningú sabia qui era aquell paio, del qui deien que no tenien criteri. Per cert, que aquest personatge seria més tard un dels protagonistes de la vetllada. A la zona central, de tot una mica. Un vell verd que no feia més que tirar-me els trastos i que deia que era el seu aniversari. Per cert, que la cançó d'aniversari que li van cantar va ser patètica. Aquest tio no va callar en tota la nit. I això que no bevia gaire, perquè els del voltant s'encarregaven de buidar les ampolles de vi abans que li arribessin. Un parell més que parlaven de “trialeres” i llums. Ni idea. Allà també hi havia un de ros que era qui havia encarregat el sopar. No va xerrar gaire, però tothom se li va tirar a sobre quan va dir que certa jugadora tenia les caderes amples. Com si ell fos perfecte!!! Si tenia pit de pollastre!! A més, s'anava fent el xul·lo de què ell coneixia qui era el bdp o ndp i el rsbb o alguna cosa així. Més tard va arribar una rossa que va seure amb ell, però que veient el percal, va optar per marxar. Cap a l'altra punta de la taula, un paio que parlava en holandès i un home gran, al que li vam haver de fer caldo de gallina, que es veu que no tenia gaire bé l'estòmac. També allà, al final de la taula, un dels que havia arribat tard, un rapat i moreno, que es va passar tot el sopar aixecant-se i anant a fora a parlar pel telèfon. Pel que deien els altres, estava fitxant per la segona volta. També deien que les trucades les pagava Movistar. Quina cosa més extranya. També hi havia el pringat. O com a mínim ho semblava perquè tothom li donava feina. Que si havia d'arreglar no sé què, que si havia de canviar el color de la lletra, que si no es carregaven bé els continguts… l'únic que treballava en tota aquesta empresa. Una altra fet que em va sobtar és que tot i que ja eren més dels que havien de ser, encara esperaven algú més. Cada cop que s'obria la porta del local, tots deien alguna cosa així com “la balamosa”, o “la malabosa”, o jo que sé. No sé a quina empresa pertanyien, però devien ser d'alguna escola, ja que molt sovint parlaven d'un nano que deu ser un trasto a classe i a qui deien Masip. No hi havia un jugador de handbol que es deia així?
El sopar va anar tal i com teníem previst, però al final, algú encara demanava un plat fondo amb més menjar. No van saber apreciar les nostres exquisiteses… Fins i tot, mireu si eren cutres, que quan vam posar els tres plats de diferents postres a la taula perquè tothom en mengi una mica de cada, hi havia gent que es pensava que cada plat era per persona!! Gent sense estil.
No van fer l'”amic invisible”, que és el que es porta, sinó que van rifar una panera, plena d'alcohol, com no podia ser d'una altra manera veient les pintes que feien. Era quan estàvem posant les postres i vaig poder veure el tongo que hi va haver. Resulta que la mà innocent havia de ser la de la termomix, i per això va donar el seu número a aquell que no coneixia ningú. Llavors va treure el seu número i l'altre va fer el paper de què li havia tocat a ell. Quina poca-vergonya!!! Els altres, com anaven tots torrats, ni se'n van adonar. Moments després van arribar dos més. Un de gras amb els ulls blaus i un moreno i primet. Sort que no van demanar res per sopar. Una estona més tard, n'arriba un altre tot trajat, a qui van començar a vitorejar com a “presidente”. Patètic. Aquest s'ho devia creure i va començar a donar les mans a tothom. Va marxar després.
Era l'1 del matí i van començar a pagar. Tot i que el jefe els hi havia dit que els cobraria 25 Euros, la Cati i jo ens ho vam fer avenir per cobrar-los 30. Només vam haver de posar en el compte més ampolles de vi i cava, i més copes. Com anaven torrats, van pagar com tontos. Ens van fer apuntar els noms dels que pagaven, senyal que ni ells mateixos es fiaven de amb qui estaven sopant. Uns noms!! Que si caisé, que si espidi, que si mouli, que si cant, que si menchu, que si patadó, que si brigada, que si zorro, que si endán, que si luduvicus… una vergonya!
Però no van marxar, no. Uns es van asseure a la mateixa taula del sopar i d'altres se'n van anar al fons a jugar a daus!!! I mira que els vam dir que era l'hora de tancar!! Però ells que no! Fins que no van acabar la partida no es van moure. Colla d'insensibles! Treballant des de les 6 de la tarda i aguantant aquella colla! Sort que els daus no van durar gaire perquè tots plegats eren una colla de tramposos. Sobretot un que duia barba i que vaig poder veure com li girava els daus al que tenia al costat!
Així que eren prop de les 2 quan van marxar finalment i encara deien que anaven a cantar!! A ells sí que els hi cantaria la canya jo.
Ah!, i el proper any que se'n vagin a sopar al McDonald's!!!
Elecciones
al Parlamento Catalán. Un poco de todo, para todos. MdP, 2/11/2006
Estimados amigos de
colores y estampados diversos,
A colación de mis comentarios en clave electoral de hace algunos días, que
parece que han despertado la curiosidad de algún afamado dirigente, me tomo la
humilde libertad de comentar lo acontecido en la arena política catalana en la
jornada electoral del día de ayer.
Cuando ya pensaba que Don Federico Jiménez Losantos empezaba a estar en lo
cierto, en una de sus múltiples eyaculaciones mentales, sobre que en Catalunya
hay un pensamiento unificado en la manera del proceder político, ha salido un
nuevo partido, que en pocos meses ha arrancado 3 escaños en el Parlamento
catalán; exactamente una cuarta parta que un desorientado Saura, que parece
tener una prisa inusitada por mal vender sus 12 escaños. No me malinterpreten
ustedes, el excremental Don Federico ha saludado la llegada de Ciudadanos como
un triunfo del anti catalanismo radical. Yo, por mi parte, y desobedeciendo a mi
padre que hace tiempo ya me dijo que no me metiera en política y que solamente
me dedicara a defender la propiedad privada, opino que la llegada de Ciudadanos
es sencillamente un golpe de aire fresco, pero en modo alguno un vuelco, ni un
principio ideológico que deba considerarse. No van a pensar ustedes que alguien
como Don Alberto Boadella pueda tener nada que ver con el Marqués de Pedralbes.
Boadella me sigue pareciendo un catalanista enfadado con la política; mal que le
pese.
La gran pregunta es si el tripartido va a volverse a reeditar. Lo cierto es que
si bien Maragall podía representar a una Burguesía catalana, lo que asoma por la
Calle Nicaragua es sencillamente de pesadilla. La colección de pequeños reyes de
taifas del cinturón industrial de Barcelona, se me antoja como la cueva de Ali-Babá
y los 40 Ladrones. Los montilla, de Madre, Corbacho, Chacón, Zaragoza y demás
intrépidos socialistas no intelectuales, me parecen lo más grave que ha pasado
en Cataluña, desde el compromiso de Caspe.
Ya saben ustedes que soy castellano parlante, y que me eriza el vello pensar en
seres como Carod Rovira, al que le estoy empezando a tomar respeto, pero de
ningún modo dejo que se menoscabe la importancia de la Burguesía barcelonesa, y
su obro para el mejor progreso de nuestra tierra en los últimos 700 años. Lo que
está sucediendo, y pueden llamarme ustedes lo que quieran, es que los emigrantes
que vinieron en los 60 han echado raíces, y ahora sus hijos se arrogan el
derecho, por supuesto inalienable a ser parte de los destinos políticos de
nuestro país, sin tener en cuenta que en el ejercicio se está perdiendo los
rasgos político económicos que forjaron nuestro país. No me asusta el que no me
guste a mi mismo por decir esto, pero es una aberración que los que vinieron por
las oportunidades que se les ofrecieron, pretendan dar lecciones de lo buenos
que son ahora, cuando sus antepasados fueron incapaces de gestionar las más que
fecundas tierras andaluzas y extremeñas. ¿Qué nos van a enseñar? ¿Qué van a
aportar? Pocos más que Don José Manuel Lara, el anciano y venerable empresario
editorial, hizo lo que éstos están haciendo. Don José Manuel, hizo país a
nuestra manera; creando empresa.
Lo más insólito de la noche electoral fue sin duda el progresista, amigo de los
ocupas, los holgazanes i los que hacen ruido por la noche; el amigo Saura.
Huelga es decir que su atuendo volvió a ser escogido por laguen con el talento
para la moda de un asno muerto atado a un poste de la Telefónica. ¡Qué horror de
americana! ¡Qué blasfemia de camisa! Yo no suelo entrar en este tipo de temas,
excepto cuando el bueno de Bargalló decidió prescindir de la imprescindible
corbata, pero lo de Saura es casi tan lamentable como la amalgama de
despropósitos que asoman cada vez que articula el maxilar. Sería mejor, sin
duda, que cada vez que se coloca tras el atril, se quedara quieto y se dedicara
a convertir oxígeno en dióxido de carbono, sin más.
Don José Luís Carod Rovira está empezando a parecerme un político serio. Su
problema es que entiende Cataluña como un estado independiente, y él sabe, al
igual que muchos otros, que eso solamente sirve para que algunos estúpidos le
voten creyendo que una Cataluña libre sería mejor. Una Cataluña libre es un
fracaso, a menos que no nos convirtiéramos en un lugar del estilo de Luxemburgo,
Mónaco, Liechtenstein o Cayman; auténticos centros de lavado de dinero mundial.
Carod, sin embargo, mostró en alguna entrevista pre electoral, que veia al
estado como una incomodidad para que las gentes mejoren. La frase “el Estado,
poco pero catlán”, me dejó un franco buen sabor de boca. Quizá intentaba agradar
al feroz entrevistador Sala i Martín, pero digamos que esa idea de empequeñecer
el estado, me reconforta.
El PPC, con Don José Piqué a la cabeza, ha demostrado una cosa: Hay votantes del
PPC, que son anticatalanistas de pro. No creo que los votos de Ciudadanos vengan
del PSC, sino que más bien emanan de la legión de seguidores borreguiles de Don
Federico Jiménez Losantos. Esta mañana me he despertado inusualmente pronto, y
he escuchado a Don Federico, y me ha parecido que va a empezar a utilizar a
Ribera como su estilete anticatalanista, como alternativa al PPC, al cual odia
més que a CIU, por creer que no responde a las guías de la ultraderecha
reaccionaria de Aznar, Acebes, Mayor Oreja y Aguirre. No menciono a Don Eduardo
Zaplana expresamente, que simplemente me parece más cercano a Julián Muñoz que a
cualquier otra cosa. Don José Piqué acabará en galeras, a poco que los
resultados no ayuden. Pagará el hecho de que la prensa catalana le albe,
mientras acribillan al PP. Lástima que Don Mariano Rajoy Brei no pueda desplegar
su talante, y deba responder a los reaccionarios que le encumbraron.
Convergencia y Unión, por su parte, escenifica el drama de perder ganando. Don
Arturo Mas se me antoja mejor de lo que la sabiduría popular deduce. No es
extraño, ya que siempre he pensado que la sabiduría popular es una contradicción
en si misma. Lo único que me ha parecido sorprendente es los 5 puntos en voto
total que CIU le ha sacado al PSC en la ciudad de Barcelona. Dudo que se
mantenga hasta mayo, pero no deja de sorprenderme la pérdida, por primera vez,
del más importante bastión socialista; porqué no nos engañemos, ganar Barcelona
es más importante que ganar Sevilla.
Por lo demás, amigo míos, nos esperan semanas de negociaciones, que
lamentablemente se me antojan que vana desembocar en una reedición del infausto
tripartito. Las alternativas tampoco son halagüeñas, ya que CIU-ERC sería una
opereta sin par, y la famosa sociovergencia haría de la política un estado de
aburrimiento permanente, a la espera de escándalos.
Visto lo oído, y teniendo en cuenta que CIU-PPC no es posible, si Carod Rovira
hace buenas sus palabras de disminuir el Estado en todas sus formas, un pacto
CIU-ERC podría no ser del todo catastrófico.
En fin, que ya sabéis todos, que creo firmemente que el dinero, mejor en los
bolsillos de la gente, que en las emmentales arcas de Estado.
Saludos cordiales,
Marqués de Pedralbes
RESPECTO AL TEMA DE QUE SI ESPAÑOLES O QUE SI JAMAICANOS... HOY IBA PARA EL HOSPITAL Y ESTABA PENSANDO EN ELLO, ASI QUE INTENTARÉ EXPLICAR BIEN
ESPAÑA" ES UN INVENTO DE LOS CASTELLANOS PARA QUE LOS PUEBLOS A LOS QUE SE UNIERON O BIEN SE ANEXIONARON POR LA FUERZA NO SE SINTIERAN MAL POR EL HECHO DE QUE SE LES TERMINARA EL NUEVO GENTILICIO CON UN CULO ("CASTELL-ANOS"); OBVIAMENTE A LOS ANDALUCES LES DEBE ENCANTAR QUE SU GENTILICIO TERMINE EN "LUCES", EN EL ORIGINAL Y EN "OLES" UNA VEZ EXPULSADOS LOS MOROS DE SUS REINOS DE TAIFAS.
ESTOY SEGURO QUE TODO IRIA MUCHO MEJOR EN EL PLANO POLÍTICO SI NOS LLAMARAMOS "IBERIA" O CELTIBERIA Y LA SELECCION FUERA IBERICA... O INCLUSO CELTIBERICA
CLARO QUE A NIVEL INTERNACIONAL ENTONCES SERIAMOS CONSIDERADOS COMO UNA PANDILLA DE PIERDEMALETAS.
DE LOS CATALANES TE DIRÉ PRINCIPALMENTE QUE LO QUE NOS PIERDE ES LA LUJURIA Y LA OBSESIÓN SEXUAL. NUESTRA APUESTA POR EL SEXO EXÓTICO HIZO QUE NUESTROS REYES SE CASARAN CON PRINCESAS Y REINAS CASTELLANAS Y EL RESULTADO DE ENTONCES FUE EXACTAMENTE LO MISMO QUE HOY EN DIA: LA FAMILIA POLITICA NO PARA DE DAR POR CULO!
QUE POCO QUEDA PARA NAVIDAD!!!
Pequeño
catálogo de seres del foro. Seguro que falta alguno. Pues que se añada.
Especialmente dedicado a Ojos Negros
Mowly: El jefe de la
página. Tergiversa resultados en la quiniela para favorecer los intereses de sus
amigos. Además, en su vida deportiva, calienta al portero del Barça.
Àrbi: Colegiado de la máxima división del hockey nacional, intenta predicar en
el desierto acerca de las normas del hockey. Además, es comentarista en diversos
medios de comunicación.
Tàbac: Amarillo (o sea, del Atlètic). Aficionado a ir en BTT y al tunning (spinning
para los no iniciados). Sus conversaciones con 6q, para enmarcar.
6q: Amarillo. Es el complemento del anterior. BTTero y tunniante, disfruta
buscando imágenes en el google. Cachondo y pésimo jugador de cartas.
Vermelldesempre: En otros tiempos representante rojo (del Terrassa) en el foro,
ocupa ahora el cargo de entrenador del equipo masculino. Se le podría definir
como “aquel primo del pueblo al que todos queremos mucho”.
Kant: Desconocido exgran jugador del equipo amarillo. Siempre pone la nota de
cordura en las conversaciones del foro. Sus artículos de opinión, para engrosar
el Hall of fame de la página.
Zorro: Amarillo. Cronista cachondo de la actualidad del hockey. Ingenioso
contertulio y contrastado jugador de quinielas.
RCPB: Del Polo. La poca educación hecha nick. Sus relaciones con la torre Agbar
han llenado páginas del foro. Siempre respetuoso con todos, excepto con todos.
Kaiser: Amarillo. Uno de los Vip’s. Lo postulan como futuro presidente del
Atlètic.
Multan Kameni: Poeta de amores y desencuentros con conocimientos de hockey. Su
idolatración de malamusa llega a puntos enfermizos. De vez en cuando, pasado de
vueltas.
Maxi "la Gallina" López:: Rallado (del Egara). El ave rallada del foro.
Catalanista como el que más (a veces incluso demasiado) y forofo número 1 de su
equipo.
MH: Antiguamente conocido como Petit Suisse, es ahora directivo de la FCH, lo
cual lo priva de poder decir todo lo que quisiera. Pese a ello, miembro activo
de las discusiones y gran historiador del hockey.
MD, SPEEDY DI: Del Júnior. Alocado aficionado que es reconocido por sus
chillidos en las gradas. Si Dios tiene a bien darle un ADSL en su casa, lo
conocerás hasta la saciedad.
Koto: del Club de Campo. Enamoradizo aficionado madrileño con la difícil tarea
de ser el punto de encuentro entre el hockey catalán y el madrileño.
malamusa: musa del foro. Argentina desconocida que revoluciona cualquier
conversación.
Jan Laporta: Agitador de masas y personaje más buscado por los periquitos para
darle muerte.
Ja n'hi ha prou: No puede existir sin el anterior. El contrapunto.
Ludovicus Baronet: Amarillo. Respetado contertulio del foro, con un punto de
gamberro que le da puntos en las conversaciones.
Cygnus: Del Barça. Gran “admirador” de l’entrenador del Club de Campo.
Bomarzo: Culto forumista que disfruta dorando la píldora a malamusa.
O rei: De Bilbao. Digno representante de aquella zona. Muy paciente, aguanta
regularmente “poteras” y otros calificativos ininteligibles para los forumistas
habituales.
Headcoach: De Ourense. También conocido como Mosca colloneira. Gran conocedor y
defensor del hockey gallego. En la actualidad, tras asegurarse las copas, busca
donde dormir en Terrassa para el Champions Trophy.
Els de la Ràdio: Muchachos que hacen el único programa de radio de hockey de la
zona (y quizá del país).
Ishtar: La princesa del foro. Pese a no pertenecer a este mundillo, se ha hecho
querer con sus siempre amistosas intervenciones. Su relación con Rocco Prat’s
algún día saldrá en el “Aquí hay Tomate”.
Closeau-Poirot-Gadget: Investigadores que malgastan su tiempo buscando las
identidades reales de los forumistas.
Ah, y que no se me olvide: TODOS ENTIENDEN ALGO DE HOCKEY
by CICERONE DEL FORO
UNA CONFESIÓN.
Cada mañana, al llegar a
trabajar, lo primero que hago al abrir el ordenador es irme directamente a este
foro. Sí, directamente, pues tengo la dirección en los Favoritos y no me hace
falta pasar por la portada de la web, con lo cual me ahorro un pasito y, soy
culpable, no pincho nunca en ese anuncio amarillo que le proporciona dividendos
al webmaster. Una vez en el foro, me dedico a ir leyendo todas y cada una de las
intervenciones de las últimas horas, aquellas que me he perdido. Las
conversaciones, los poemas, las siempre acertadas reflexiones, y las
insinuaciones picantonas que dan vida cuando no la hay. Todo ello me divierte
mucho y me teletransporta a un mundo virtual que hace más agradable las horas de
trabajo. A veces incluso, se pone todo el conocimiento sobre la mesa y se habla
de hockey. Ese querido deporte que, como los galos de Astérix, no se resiste a
perecer ante otras disciplinas más seguidas ni ante los baldíos esfuerzos (quizá
por mal realizados) que le dedica nuestra federación, catalana primero y
española después. También les reconoceré que echo algo en falta a Speedy, ese
torrente de ideas que es capaz de llenar páginas y páginas él solo sin ser
contestado. En los momentos, como alguien suele apuntar, de los “palilleros
mowlynianos”, él es la auténtica salsa.
Este foro dejó de ser hace tiempo algo vinculado al hockey para pasar a ser una
comunidad virtual con todas sus virtudes y sus defectos. Buena prueba de ello
son las intervenciones de miembros que nada tienen que ver con el deporte, o de
otros que sí que están vinculados pero que se dedican a analizar la realidad
política, económica o lingüística del país. Debo decir que me encanta. Jamás
encontré otro foro con tanta diversidad y humor. Como en todas las familias,
también hay sus malos momentos, pero afortunadamente, el buen hacer de unos
acaba con el mal hacer de otros pocos.
No les negaré que de vez en cuando también escribo algo, ya sea por curiosidad o
conocimiento, y que me quedo pegado a la pantalla cargando el foro cada minuto
hasta que con una gran alegría descubro que alguien me ha contestado. Y depende
quien contesta, aún se está más feliz. Es como estar en la grada del Camp Nou y
que te venga a dar las gracias Ronaldinho por haberle animado. En este caso
podríamos estar hablando de Kant, mh o el zorro, tertulianos que pocas veces
encuentran respuestas que contravengan sus intervenciones con argumentos
sólidos.
Les reconoceré que se me hace la boca agua cada vez que proponen un encuentro,
pero luego pienso que tras él ya nada volvería a ser lo mismo. Poder expresarse
desde el anonimato hace que se sea sincero del todo y que no haya miedo a
posibles represalias o consecuencias directas. Esta es la grandeza del foro y la
clave de su masiva participación.
Espero poder seguir disfrutando con todos ustedes mucho tiempo y deseo que se
sigan creando nuevos canales de comunicación en la red para acercarnos todos los
amantes de este deporte mucho más de lo que estamos ahora.
Un saludo afectuoso.
GANDHI, 23/03/06
17a
Copa Europa Hockey Sala Femení. <<<SUPERNENES>>> I feel it in my fingers...I
feel it in my toes....
Senyores i senyors, amics i amigues, amants tots del hockey,
Avui no puc evitar posar-me davant la pantalla per retre un homenatge. Un
homenatge merescut i sentit des del fons del meu cor, a un grup de gent, de
persones, que m’han fet passar un dels millors caps de setmana de hockey de la
meva vida.
I ja sé que algun saltarà dient que em repeteixo més que l’all...però mira, tu,
tant me fot, perquè no saben el que es perden.
Doncs bé, divendres va començar la 17a Copa d’Europa de Clubs de Hockey Sala
Femení al Pavelló de Sant Cugat del Vallès, organitzada, com tots sabeu, pel
Júnior de Sant Cugat.
A través del Manager del Torneig, l’mh, vaig tenir la sort de poder-m’hi
implicar, i de fer-ho com a jutge, entre altres coses una manera d’ajudar en
petita mesura a un Club on per sort cada dia tinc més amics i amigues. Una forma
realment molt diferent però alhora molt i molt interessant de viure el torneig,
tota una experiència....això si, que m’obligava a viure el torneig de vint-i-un
botons cada dia.
I va començar el primer partit el divendres, i jo a la taula, i les alemanyes
del Rüsselsheimer n’hi feien 4 a les suïsses, i la cosa ja anava en dansa.
Començava a arribar força gent, i l’ambient fantàstic, i tothom parlava de la
pista...una superfície de lloses sintètiques que es monta i es desmonta amb ben
poca estona, la mateixa de la copa d’Europa sala de nacions d’homes. Una passada.
I després de les franceses es començava a sentir en l’ambient que començava el
torneig de debò, jugaven les de casa, les nostres! I a les 13:00, i jo a la
taula de nou....per sentir el partit des de ben aprop....començava el partit:
Júnior – Ritmo Grondo (Bielorrusses). I les supernenes donant el do de pit....acaben
guanyant un partit espectacular per 7-5, i jo destrossant a queixalades el boli
que m’havia deixat l’altra jutgessa dels nervis..., espectacular la Júlia en
aquest partit....d’una altra galàxia. I havent guanyat a les finalistes en les
últimes 3 edicions tot semblava més dolç.
I les hores de torneig anaven passant, i tothom treia el nas per veure que es
coïa en aquest fantàstic pavelló, i tampoc faltaven les autoritats, i l’ambient
era realment bo.
La tarda arrencava amb victòries alemanyes, franceses i bielorrusses després,
per acabar amb el Junior – Kampong.....i aquest cop no podia ser. Un partit
complicat amb una menció d’honor per la Müller (alemanya del Kampong nº 21) que
semblava que havia nascut jugant a sala. I primera gran ensopegada de les noies....però
no passa res, demà un altre partit.
I dissabte va ser un dia complert també, l’mh seguia essent l’home més
sol·licitat del món amb més de 100 trucades/dia i la cosa arrencava bé....guanyaven
alemanyes – per variar –, txeques i bielorrusses – que ja s’havien posat les
piles – i el partit del matí... Júnior – HFTC....un gran partit de hockey sala,
súper seriós, disputadíssim i amb un gran nivell de joc....acabava amb empat a 3
patint com uns animals al final i destrossant un altre boli que m’havien deixat...i
es que haver de guardar la compostura amb tantes emocions i amb un partit tant
virant, era gairebé impossible. El Júnior empata i.....bogeria!!!! A semis
!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Com a segones de grup, per sota les bielorrusses.
Les semis queden alemanyes – júnior i bielorrusses – franceses.
I jo em perdo aquest partit, el del Rüsselsheimer – Júnior, i arribo just quan
s’havia acabat però encara flotava a l’ambient una barreja de satisfacció per
tenir un equip espectacular, però l’amargor de finalment no haver pogut superar
les alemanyes... i es que gairebé al final i després de retallar distàncies en
els últims instants.....penal còrner pel Júnior i s’acaba el temps. I en llancen
2, i els 2 van al pal, i al tercer.......repicar de tambors.....i....se’l paren
les alemanyes i se’n van a la final ! Quina llàstima.......no ha pogut ser....però
amb qui jugàvem? Amb les que han gunanyat 13 de 16 edicions de la copa. Collons....deu
ser que són molt bones...i els hem jugat completament de tu a tu...collons....deu
ser que les nostres també ho són, i molt, de bones. I tant.
I amb la possibilitat de tenir medalla de bronze el diumenge, al l’acte oficial
del torneig, per la gent de “traje i corbata” tot son elogis a la organització i
al funcionament del torneig, i...realment “xapó” tot va com una seda i tothom
encantat de la vida. Un 10.
Diumenge....partits de lligueta pel descens, que acumulaven resultats del grup i
juguen: Suïsses – Holandeses i la Müller del kampong es posa les piles i amb 3
golets seguits (més els 6 posteriors de les seves companyes) envien les pobres
Suïsses que encaixen amb certa filosofia la pèrdua de la categoria. I l’altre
partit....Lituanes – Txeques, les lituanes, tot i tenir alguna jugadora més que
veterana fan el que han de fer i els claven, i Txèquia a fer companyia a Suïssa
a la B. Decepció perquè no ho han fet gens malament en tot el campionat.
I arriba lo bo....el pavelló s’omple a petar i el Júnior es juga ser medalla o
no ser-ho amb les Franceses. I potser per allò que tothom donava per guanyadores
les blaves...a les del Cambrai els hi fa ràbia i es posen les piles des del 1r
minut. Gran partit de hockey, on – això si – les franceses van sempre per davant
al marcador. Fins que el júnior apreta i apreta i apreta i apreta més i no para
d’apretar i aconsegueix avançar-se 5-4 i tots dels nervies i queden 3 minuts
i....penal en contra, merda....i ens el foten. 5-5 i a patir....i aguantem i una
jugada tonta i la paia més llarga del torneig, la 16 de les franceses, ens
provoca un altre penal. I ens el foten.....merdaaaaaaaaa!!!!!!!! I queda 1 minut,
i juguem, i juguem, i falta a favor, i seguim jugant i 15 segons i les franceses
ja no saben d’on treure forces i l’agafa la Maria i...penal còrner!!!! I
“meeeeeeeeec” s’ha acabat. Si el posem anem a strokes.....................silenci
sepulcral.....cames tremolant........tothom amb les mans a la boca......tirem...................................i
se’l paren.
Decepció, llàgrimes....bogeria de les franceses......i més llàgrimes.....i el
públic ovaciona les blaves....s’ho mereixen. Ho han donat tot. Absolutament tot.
“És una llàstima” no para de sentir-se.....i una jutgessa em fa un favor donant-me
un kleenex per eixugar una llàgrima de l’acta......i es que no es pot ser
imparcial amb un equip que et fa vibrar tant........... i tant......i tant.........
En 5 minuts, després del xoc, i mentre les franceses celebren a més no poder la
victòria, comença a imposar-se la racionalitat de la que tanta gala fem els
catalans i ja tothom comença a comentar que les nostres han fet un molt bon
torneig, i l’han fet, i tant.....i realment arribem a la conclusió que està de
puta mare....però una medalla ens feia tanta il·lusió....una llàstima, no ha
pogut ser. Què hi farem.
La final, apassionant, anem paint la derrota, i les alemanyes s’avancen i
controlen, però les bielorrusses son explosives i al final de tot de tot acaben
empatant. 3-3 i a strokes. 1a ronda 1-1. Les porteres en paren 4 per banda. I a
la segona ronda....tira bielorrussia i....falla. Alemanya.....dins. Campiones
d’Europa de nou, però ho celebren com si fós la 1a vegada, i realment s’ho
mereixen, son molt bones. I les bielorruses....subcampiones per 4t cop
consecutiu, tenen les alemanyes creuades.
Entrega de premis i medalles i la Maria Romagosa nomenada la Millor Jugadora del
torneig, i no s’equivoquen, la Maria ha estat espectacular. Millor portera la
Bielorrussa – s’ho mereix – i màxima golejadora una del Kampong amb 8 dianes.
I s’ha cabat.
S’ha acabat? No s’ha acabat.....les emocions no s’acaben amb una entrega de
premis....i un sentiment no s’esborra amb 10 minuts....i sobretot....un grup de
persones, de noies, de grans jugadores de hockey, que ens ha deixat tants
records i tants patiments i tantes emocions....no te’l treus del cap amb un dia,
ni amb dos......i més....tenint la seguretat que hi ha Supernenes per molts
anys.......i quin gran invent això d’anomenar-les Supernenes......perque no es
mereixen menys.
La Maria fent un torneig de collons, i la Júlia immensa menjant-se el mig del
camp amb una classe espectacular, i la Jenni absolutament estratosfèrica com
sempre, i la Perla fotent una ma de gols, i la Manes donant el callo com la
primera i sobretot llegint-li als llavis sempre quan li xiulen en contra un “me
cago en la concha de tu madre” inevitable i la Laia Yurss deixant-ho tot al
camp, morint per cada bola i treient el caràcter quan calia, i la Lucia parant
tant com ha pogut i salvant boles providencials quan tocava i la Marta i la
Eulàlia i tota la resta.......sou la òstia nenes.
Gran enhorabona a l’staff de l’equip, el Joan Vidal i el Carles Patllé, per una
feina espectacular.
Enhorabona a tots els organitzadors de la copa i a tota la gent del Júnior per
aquest cap de setmana de hockey d’altíssim nivell que ens heu regalat a tots els
que n’hem pogut gaudir.
I finalment, i per repetir-me, que m’agrada..........Supernenes, heu fet un
paper espectacular, ens heu fet vibrar, emocionar, ens heu fet gaudir d’un
hockey genial i per sobre de tot, ens heu demostrar un cop més que sou una
passada dins i fora del camp, i que el Júnior té un equip, una pinya, que
marcarà història.
Una vegada més: Super, nenes.
Salut a tots i totes,
chi.
FAUNA
"ROSA" DEL PBA A SAN CUGAT. (Bombazo que no "Bomarzo")
La fauna financiera del "Fitnessalud"
parece empeñada en revolucionar el mundo de nuestro hockey, al menos para
conseguir que se hable de él, en las más prestigiosas tertulias a lo "Salsa
Rosa" de nuestro país.
Así después de todo el "affaire" Forrellat y visto que su indudable "Glamour" no
era bien acogido en las huestes de Sant Cugat, han decidido "recolocarlo" en el
banquillo del PBA en sustitución de su ocupante actual, con lo que los
banquillos blanquiazules han dejado de ser de los "Salas" para pasar a ser "Narcosalas".
A "Ramonet", dado su alto “handicap”, lo envían al Júnior para promocionar la
sección de Golf, que no tienen, quizás para ver si así las "autopistas"
adyacentes puede tomar un color más verde, o para que al menos pueda dar alguna
clase particular a alguna de las “supermamas” que seguro estarán encantadas con
el particular “encanto” de su nuevo profesor.
Al “cámara.....da” Speedy lo envían a filmar al vestuario femenino del Egara, no
para conocer las tácticas que se “cuecen” en el mismo, sino para demostrar que
allí también hay "superwomans” y por el contrario al “polifacético” Arch lo
colocan de "manager" del equipo femenino azul y negro para que de esta forma no
ganen ningún titulo más, ya que lo que ese señor pueda “enseñarles” a esas niñas
bien poco tendrá que ver con nuestro querido deporte.
También se plantea un trasvase de directivos, un “infravalorado” y siempre
“caballeroso” “Pin” pasa al PBA para sustituir al no menos elegante, pero ya
jubilado Pi, quizás por aquello de la similitud de apellidos y al “hombre de
hierro” Prat lo envían a ………. los alrededores del PRYCA para que con su “savoir
faire” haga de relaciones "pubicas" en la nueva campaña de captación de socios
de los azul y negros.
A nivel deportivo se rumorea que para compensar el trasvase de la tan popular,
querida y por que no decirlo “deseada” Cenderelli, están estudiando traspasar al
“Bona Aire” al “gentleman” Negre (hijo claro) para de esta forma alegrar a las
conocidas “mamas ultra del PBA” y equilibrar así la balanza “sentimental” de
ambos clubes.
Y digo yo, con lo fácil que seria poner a nuestra apreciada “malamusa” como
“gancho infalible” para la captación de socios de ambas entidades y los de la
fauna financiera sin enterarse.
En fin, visto el “aire” del “Pla” o de “Cugat” que están tomando los directivos
del “fitnes” bien seguro que este capitulo “rosa” podrá tener una segunda,
tercera y ……sucesivas entregas.
by BALU, 20/02/2006
HOCKEY UN
SENTIMIENTO
Cómo vas a saber lo que es el amor, si tu madre nunca te cosió la camiseta, a
pesar de sufrir cada vez que entras al campo.
-Cómo vas a saber lo que es el dolor, si jamás te comiste un palazo en un pié y
no te pudiste poner zapatos en un mes.
-Cómo vas a saber lo que es el placer, si nunca ganaste un clásico bajo la
lluvia.
-Cómo vas a saber lo que es llorar, si jamás perdiste una final con un gol
dudoso.
-Cómo vas a saber lo que es el cariño, si nunca acariciaste el palo sin darte
cuenta mientras escuchabas la charla técnica.
-Cómo vas a saber lo que es la solidaridad, si jamás te hiciste expulsar por
defender a un compañero golpeado en el suelo.
-Cómo vas a saber lo que es la poesía, si nunca la pusiste en la escuadra con
dos defensas marcándote.
-Cómo vas a saber lo que es la humillación, si jamás te hicieron un cañito y te
quedaste parado tratando de entender por donde pasó la bola.
-Cómo vas a saber lo que es el pánico, si nunca te sorprendieron mal parado en
un contraataque.
-Cómo vas a saber lo que es morir un poco, si jamás fuiste a buscar la bola
adentro de la portería.
-Cómo vas a saber lo que es la soledad, si nunca quedaste como último defensa
para frenar un contraataque
-Cómo vas a saber lo que es el egoísmo, si nunca hiciste un esfuerzo de más
cuando tenías a tu lado a tu contrario sin marca.
-Cómo vas a saber lo que es el sacrificio, si jamás entrenaste en invierno bajo
la lluvia después de haber trabajado todo el día.
-Cómo vas a saber lo que es el arte, si nunca improvisaste una jugada.
-Cómo vas a saber lo que es el servicio incondicional, si jamás fuiste portero.
-Cómo vas a saber lo que es la injusticia, si nunca te echó un árbitro que vió
la jugada de lejos.
-Cómo vas a saber lo que es el abismo, si nunca te caíste de la tabla de
posiciones.
-Cómo vas a saber lo que es el perdón, si nunca te emborrachaste con el que te
mandó al hospital.
-Cómo vas a saber lo que es el valor, si jamás diste vuelta un resultado
imposible.
-Cómo vas a saber lo que es la amistad, si nunca viviste un tercer tiempo.
-COMO VAS A SABER LO QUE ES LA VIDA, SI NUNCA, JAMÁS, INTEGRASTE UN EQUIPO DE
HOCKEY
by CUBS, 26/01/2006
LA CARPA DEL HOCKEY. CRONICA
D'UNA GRAN NIT. 19-11-2005
Bona vesprada amics tots del
hockey (mowlyans+onanistes),
Tal i com vaig prometre ahir a “The Boss”, és del tot necessari fer una crònica
de la passada nit, sobretot ara que ja m’he recuperat de l’experiència.
Espero que em permeteu la llicència d’usar un to un xic melancòlic, però ahir va
ser una nit d’emocions i sentiments.
Tot va començar en acabat d’entrenar tots aquests personatges que ens dediquem a
jugar a aquest curiós esport de pal i pilota. Es presentava un interessant sopar
a St. Cugat amb tot el ferro dels Campus d’Sportways que han arrancat aquest any
a Barcelona, tots els meus estimats companys de l’Staff. Presidint la trobada:
Mr.Tichelman i Arsenicus (també conegut com “love generation man”) i tot l’staff.
Permeteu-me que els anomeni: Gugu, Mimi Busqué, Aleix Serrahima, Coia Pons,
Marina Vicente, Clara “bocatas” Rosique, Sergi Asin + Santi Bruballa “equipo
sonidos” i un servidor. (Un petó molt fort per tots, sou l’hòstia).
La cosa va anar pintant bé i es va anar regant amb vinet i fruites del pecat
fins que ja ens van fer fora.
En acabat ens vam dirigir cap a la primera parada de la nit Santcugatenca, a un
lloc força ben partit per fer una copeta (expressió típica del mowly, que sempre
va “a fer una copeta” a tot arreu !!!) anomenat 19th hole. Allí ja hi van haver
les primeres interaccions amb alguns grocs emblemàtics de la nit (terrassenca,
Stcugatenca i mataronina també!!!) i alguna groga que...molt bé.
Un cop havent brindat per lo collonuts que som, o que almenys no ens estem de
dir-nos-ho, i amb alguns membres de la tropa més o menys força animadets, ens
vam dirigir cap a la catedral del hockey nocturn, on ja s’intuïa que alguna cosa
bona hi hauria...ja que els sms corrien i començaven a demanar la nostra
presència.
I senyors, la nit no va defraudar i vàrem creuar la porta de la catedral (puntualització:
La carpa és la catedral amb permís excepcional de Manaus+Privat !!!!) ja havent
saludat diversos personatges destacats de l’esfera hockeyística.
Un cop fets els honors amb les amfitriones destacades del local, les
Sssssupernenes, que revaliden aquest qualificatiu tant de dia com de nit, i un
cop que una bona amiga d’aquest grup em va fer un plànol amb precisió matemàtica
i dedicació absoluta per poder arribar jo a casa meva alguna dia, des d’aquell
lloc estant, em vaig trobar ni més ni menys qui esperava trobar-me: The Boss.
I no estava sol!!! Estava acompanyat, en primera instància i amb un marcatge a
l’home estricte, per la defensora del títol, la Marta. Acompanyant la parelleta,
el fals “cunyao” però nogensmenys gran “Rocco Prat’s” i com no podia ser d’altra
forma.....la penetrant i hipnòtica per la seva finura i bellesa, Ishtar. Per
cert, reina, recorda que vam fer un tracte.
I bé, aleshores els minuts vàren anar passant i els mowlyans i onanistes
“pajilleros” del fòrum i molts altres hockeyerus i hokckeyeres van anar
apareixent. Gran destacament d’equips de totes les categories masculines i
femenines, sobretot blaus i negres, grocs i ratllats...i un de taronja! freixa,
camareri, felix, oliva, castillano, vancells, massaguer, comerma, i molts més de
totes els colors, units per l’escuma que deixava anar el centre de la carpa, a
ritme dels millors i més ballables èxits que transmetien un bon rotllo
impressionant.
I...mireu, com diu el refrany, “eramos pocos y parió la burra”, doncs resulta
que donaven uns premis de caps de setmana a Andorra per a 2 persones i coses
així....i resulta que “en un momento dado” li toca....al MOWLY!!!!!!!!!!!! Si es
que....ja ho diuen, que el món és molt injust i que val més caure en gràcia que
ser graciós.....té collons!
Tot festejant aquest premi mowlyà, que si és un paio com Déu mana, el compartirà
amb la tropa mowlyana, es començaven a sentir comentaris xiuxiuejants de l’estil...
- L’has vist tu? – Ha vingut? – Hi és? – Sabeu si vindrà? ....i quan les apostes
semblaven estar 100 a 1 a que no apareixeria, com si d’allò de “hablando del rey
de roma, por la puerta asoma” va apareixer la joia del Júnior i de la Carpa...
Cenderelli. Però l’alegria va durar poc a tots els ratllats, grocs, blaus i
negres, etc., assistens.....ja que anava massa ben acompanyada. Un
“uuuuuuuiiiiiiiiiiiiii” com quan la pilota surt fregant el pal al Camp Nou en
una combinació de Ronaldinho, Messi i Eto’o es va sentir...
En aquest moment, la cobra Rocco Prat’s es va activar en mode “attack” i va
prometre davant una representació mowlyana que en 2 minuts li faria dos petons....i,
senyors....traca i mocador pel Rocco que va complir la seva paraula amb una
astúcia de “killer de l’àrea” i ens va deixar a tots bocabadats. Bravo Rocco,
però que no se n’enterí la teva joia particular, Ishtar.
No diré un nom, que no vol ser dit, d’alguna jugadora que – deixeu-me elogiar-me
una mica – va preguntar pel “chi” com si d’algun personatge conegut es tractés!
Ja, ja, ja....potser algun dia ens n’adonarem del real abast del mowly.com. De
totes formes, un petó per tu, xata, i et conservo l’anonimat ;-)
Finalment les hores van anar succeïnt, la calor no va cessar, la música es va
anar enterbolint, la gent va anar desapareixent, el Tichelman segui ballant a
tota màquina, però la cosa es va anar apagant. Alguns pobres desafortunats
havíem de matinar per anar a entrenar per aquests camps de Déu i el no dormir ja
semblava una realitat.
Com sempre, la realitat ha estat crua i les ulleres de sol, imprescindibles a
primera hora del matí.
Com a apunt final, i ara ja personalment, donar les gràcies a tots els meus
companys d’Sportways i d’altra banda a tots els mowlyans i hockeyeros/es en
general que acolliu a un mataroní que disfruta amb tots vosaltres i amb aquest
gran ambient de germanor....i que al cap i a la fí, amb la vostra acollida em
feu adonar que el hockey és la meva família. Gràcies a tots nengs!!!
I ara....dia 2 festa a la Carpa de les Ssssssupernenes i ben aviat....MOWLY
PARADE.
Absència destacadíssima: Petit Suisse.....que per variar estava defensant
l’estatut.
Salut !!!
chi
Possible crònica de la festa d'aniversari del Chi (amb tota la plana mjor del
hockey). 17/11/2005
Hola Patrulla,
No fa falta que expliqui que el cumple del chi va ser celebrat a lo grande a
moltes localitats del Maresme. Com que te molt bona relació amb alguna ex
regidora del ajuntament mataroní, va poder muntar una carpa a la platja pagada
per l’erari públic. No va faltar l’alcalde que en un moment estel•lar de la seva
ingestió etílica va deixar anar “Chi,.... te ví a construií un estadio de hockey
y tres campo má de yerba artificiá”. La veritat és que el el Gran Chi li llancí
una mirada de les que diuen “ponlo por escrito, si tienens cojones”.
La veritat és que el càtering a la carpa playera del Chi,..... servit per la
Carme Ruscalleda, que ens va fotre un rotllo al•lucinant sobre les bondats del
peix de platja mataroní, va estar força bé. Vem menjar molt i bé, mostra d’això
és que tant el Lalo Ruiz com el Ramon Tubau ven dir,.. “ja no puc més, de menjar”.
Lo que vol dir que la cosa anava ben servida.
La representació institucional va ser de lo més florit. Tota la FCH en bloc,....
però tots,... el d’ara, els d’ahir i els de fot una pila d’anys. EL Ramon Tort
anava dient, “encara no sé qui és aquest Chi, però la festa està da-buetn!!” El
Jorge Alcover, molt discret com sempre, entretenia als pares del Chi amb
histories de hockey de les que les saben quatre informats i prou.
Lo millor va ser quan la mare del Chi, una brillant amfitriona va decidir marxar.
Aleshores la cosa es va posar interessant. Van començar a arribar els presidents
dels clubs, que només estaven convidats a copes,.... i es van fotre a parlar
entre ells (sembla que el nom del Chi estava entre els cromos que s’estaven
canviant). També va arribar una representació de la RFEH, encapçalada pel
President que va prendre el relleu familiar del Pipo, que es veu que tenia que
llevar-se a quarts de 5 de la matinada perquè jugava a quarts de 6 un partit de
tercera a Les Pedritxes. Van arribar amb el Presidente, el Santi Deo amb el seu
puro y la Mercedes Coghen, moment en el qual el Speedy, que estava en un racó
mig depressiu pel resultat de les Supernenes, es va posar les piles y va
començar a mamar-se per deixar la vergonya aparcada i fer-li un approach a la
Sra. Vicepresidenta. El Santi Deo es va fotre a parlar amb un paio que ens
sonava una mica, però no gaire, y es van fotre a parlar de puros. En seguida, el
Narsis Carrió va anar a presentar-se a veure si el paio aquell era el MdP, i el
fitxava per la FCH. AL final es veu que era un que s’havia colat a la festa i
que de hockey no sabia res.
Aprofitant la absència de la mare de la criatura, i una vegada veient que el
tema de la carpa a la platja ja no donava més de si, el gran Emmanuel Kant va
cridar “anem a petar-la a Privat”. Dit i fet,.... el 6q va aprofitar per pujar
un parell de alemanes que caminaven pel passeig marítim, a la furgoneta. Una
vegada al Privat, vaig trobar una mica agosarat que el Roger Padrós fes pujar a
tota la junta de la FCH a la tarima, sobretot perquè la tarima te limitacions
estructurals i de tots és conegut que quan l’Alejo es desmadra comença a fotre
uns bots que tremola el terra.
La absència de la Malamusa va ser un dels temes més comentats de la nit, perquè
qui més qui menys li volia fer un approach.
Una vegada les delegacions oficials van plegar veles, la oficialitat del Mowly
va prendre un camí de perdició. Sí amics,... el Mowly Jr y el Ondebiutifulfaif
no paraven de cridar, mamats com uns alls i del braç en plan “quién quiere
jugaaaaar a futbol”,...... “BALEN 22, BAILEN 22,..... i és clar,.... amb el nano
que compleix 21 anyets i que anavem tots més sortits que un mandril, i que la
Botesblanques no fa horari nocturn,..... dons cap a Barcelona.
Els detalls i els noms del involucrats no els podem publicar, però es hi ha la
sospita que el tàbac s’ha enamorat d’una professional del “temita” que es diu
Güendolyn, i es veu que ha emigrat a un país caribeny. El rei de la “contienda”
com podeu imaginar, va ser el Carrer del Vall (a partir d’avui,..... Women
Intruder), que va mostrar les últimes innovacions en tècniques erótico-festives.
Total, que a les 8:13h del matí, el Chi en diu,........ “Petit, quina pena que
hagi vingut cap “politic” de hockey al Bailen 22, perquè li haguéssim fet unes
fotos guarretes i ara ja controlaríem del hockey espanyol” No em negareu que el
noi de Mataró no te visió estratègica??
Apa nengs,.... es nota que ara tenia una estoneta sense feina!!
Jujaujauajuajuajuaj.
Salut!!
P.S.
Oda a Malamusa
Musa malvada
musa traviesa,
eres casada y estás reclusa,
no vas de ilusa, sino mas bien salada,
y aunque de “fácil” se te acusa,
ni eres rumana ni rusa,
sino muy decente y moderada,
sesuda, sensata,
risueña y malvada....... la musa malvada
by Multan Kameni 4 d'Octubre de 2005
Crònica del monumental partit Shield, Fraiser, Saint-Rome &
Farmer..........!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
31/08/2005 23:50
Gran tarda de
golf a un recent i exigent camp a les rodalíes de Terrassa. Cuatre grandes entre
los más grandes a escena. Al Fraiser, Jimmy Shield George Saint-Rome y Marc
Framer han fet que el sol s'inclines davant del seu jos màgic. De fet, s'ha
inclinat tant que s'ha fotut de nit. La presició en els putts i lo prim mirats
que són aquests monstres del golf, ha fet que el partit s'allarguès més de lo
esperat. En l'ultim forat, a les fosques, milers de ciutadans de les rodalies
han posat els seus cotxes al rough per il.luminar el carrer.
Jimmy Shiled, que desprès de la seva temporada als EEUU, on ha guanyat el Buick,
el TPC a Sawgrass y el NEC Invitational,ha demostrat que la seva absència del
circuit europeu no és inconvenient per jugar en les condicions dels camps
continentals. Tot i que una mica irregular desde el tee, ha demostrat que és un
mestre de l'approach i un diable amb el putt a la mà.
Al Fraiser, que porta una temporada en la que ha guanyat l'Open d'Holanda per
setena vegada consecutiva, l'Open de França i el Campionat del Món Match PLay,
ha alternat cops d'efecte amb màgia en estat pur. Seguint la gran frase del
legendari Walter Hagen, amb tres cops dolents i un de magnific, també es fa par,
Fraiser ha demostrat que encara guarda molta màgia entre els seus dits. Prova
d'això és que ha sortit dels múltiples bunkers que ha visitat com qui va per la
Cala Morisca fent top-less.
Gio Saint-Rome, actual guanyador del Open d'Australia i del US Open, ha fet el
que s'esperaba d'ell. Sòlid en tots els cops, tant desde el tee, com en
l'approach i sobre tot en el putt, on ha deixat embocades quilomètriques. Ha
donat espectacle tant en el seu joc regular com desde el bosc, on el coneixen
com "The Squirrel".
Marc Farmer, sub campió del Món darrera Al Fraiser i guanyador del Marters
d'Augusta, ha mostrat solidessa en el seu joc, fent grans cops de recuperació i
amb poques errades. Ha enlluernat amb la potència desde el tee i ha embocat un
approach desde 25 metres,..... o eren 40?,...... bueno, potser eren 15.
El resultat no compte per la clasificación mundial i tots els guanys,.... uns 3
millions de dòlars es destinaràn a la ONG "QVLTALM sense fronteres" (queremos
verle las tetas a la malamusa).
Per Golf+, Nacho Gervás, Terrassa
Excursió a
Madrit. Uns quants il.lustres mowlians decideixen pasar-se pel fourm del Club de
campo i això es el que van escriure......
buenas tardes (s/t) - tàbac - 15/06/2005 17:03
Muy buenas tàbac (n/m) - ÀRBI - 15/06/2005 17:04
estem sols? (n/m) - 6q - 15/06/2005 17:05
Som sis tu mateix els curiosos (n/m) - ÀRBI - 15/06/2005 17:06
JAJAJAJAJA (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:07
si que està mort, si!! (s/t) - 6q - 15/06/2005 17:04
s'està més ample aqui (s/t) - tàbac - 15/06/2005 17:05
AH, NO HI HA RES COM CANVIAR DE CASA!!! QUAN ARRIVEN ELS DE LES MUDANCES? (n/m)
- SPEEDY DI - 15/06/2005 17:06
has vist quines vistes????????? (n/m) - tàbac - 15/06/2005 17:07
NIÑOOOOOOOOOOOOO!!! PONTE UNAS CAÑITAS AQUI Y UNOS BOQUERONES... (n/m) - SPEEDY
DI - 15/06/2005 17:07
ja som 6!!! (s/t) - 6q - 15/06/2005 17:06
Tinc els 5 identificats.Tàbac, 6q, Speedy di, un servidor i el portero (n/m) -
ÀRBI - 15/06/2005 17:10
DOS MÉS Y FEM UN CUADRANGULART DE PADDEL, JO VAIG AMB QUI SIGUI MENOS EL 6q QUE
NOMÉS FA QUE ATRAVESSAR PARETS COM ELS FANTASMES... (n/m) - SPEEDY DI -
15/06/2005 17:08
jajjajajajjajajaj...........bona!!! (n/m) - 6q - 15/06/2005 17:09
Buenas, que desean ustedes? (s/t) - El portero de la finca - 15/06/2005 17:07
PASABAMOS POR AQUI.... MIRE ES QUE BUSCAMOS SITIOS PARA HACER UNA PELI.... (n/m)
- SPEEDY DI - 15/06/2005 17:09
hola que tal senort......se puede pasart???? o necesitamos invitación? (n/m) -
tàbac - 15/06/2005 17:08
VENIMOS DE PARTE DEL SEÑORT MARQUÉS DE PEDRALBES... (n/m) - SPEEDY DI -
15/06/2005 17:09
Por Marqués de Pedralbes no me viene nada, igual probando con el nombre y
apellidos... (n/m) - El portero de la finca - 15/06/2005 17:10
O DE COMPRAS, SI SE PUEDE... (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:10
Perdón cuanto es? (s/t) - ÀRBI - 15/06/2005 17:08
COBRARAN LO MISMO POR ARBITRAJE AQUI, DIGO YO... (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005
17:10
A que piso van? (s/t) - El portero de la finca - 15/06/2005 17:09
al ático al ático......tiene vuenas vistas? (n/m) - tàbac - 15/06/2005 17:10
Las mejores de todo Madrizz, pero en verano se utiliza como solarium, así que
tendrán ustedes que quitarse la ropa para subir (n/m) - El portero de la finca -
15/06/2005 17:13
ALGUNO DE LOS PRESENTES, CON FRANQUEZA LE DIRÉ QUE MEJOR PARA TODOS QUE SIGA
VESTIDO... (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:16
Las mejores de todo Madrizz, pero en verano se utiliza como solarium, así que
tendrán ustedes que quitarse la ropa para subir (n/m) - El portero de La finca -
15/06/2005 17:11
USTÉ MISMO, PERO MEJOR SI NO SE QUITA LOS CALCETINES... EL QUE AVISA NO ES
TRAIDORT (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:19
aprofitant que soc aquí cantaré: Campeones, campeones .....oe.oe,.oe!!! (s/t) -
6q - 15/06/2005 17:10
com es deu dir la malamusa aqui? (s/t) - tàbac - 15/06/2005 17:11
la chica de al lado (n/m) - aserejé - 15/06/2005 17:13
ASEREJÉ OTTIA, T'HE ESCRIT UN MAIL, L'HAS REBUT? VIA FÒRUM FIGO (n/m) - SPEEDY
DI - 15/06/2005 17:14
no pas!! a on dius que me l'has enviat? (n/m) - aserejé - 15/06/2005 17:15
A TRAVÉS DE MISSATGE PRIVAT VIA FÒRUM FIGU (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:16
ok!! voypallá!! (n/m) - aserejé - 15/06/2005 17:17
malamessier (n/m) - ÀRBI - 15/06/2005 17:13
SERÀ MALAMUHÉ,MUHÉCRUÉ (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:15
jaajajajajajajajajajaaajajajajajajajajajajajaja neng q esto no es andalusiaaaa!!!
(n/m) - chi-cho terremoto - 15/06/2005 17:16
MOWLY, MOWLY, MOLWLY DIMISSSIIIOOOOO, DIMISSSSSIIIIOOOOOOOOO,
DIMISSSSSSSSSIIIIIIIIIIIOOOOOOOOOOOOOOO (s/t) - chi-cho Terremoto - 15/06/2005
17:13
RJAJAJAJAJA, TU QUOQUE FILIII? (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:13
qué collons feu per aquí? (s/t) - ondebiutifulfaif - 15/06/2005 17:15
Ooooooooooleeeeeeeee (n/m) - ÀRBI - 15/06/2005 17:20
oooh benvinguts passeu passeeeuuuu. Ara si que ja no falta ningú!!!! (n/m) - chi-cho
terremoto - 15/06/2005 17:17
ja hi som tots!!!! (n/m) - 6q - 15/06/2005 17:16
JAJAJAJAJAJAJAJA, OLEEEEEEEEEEEEE!!! ARA SURTEN ELS MIURAS.... EL 5 DE LA TARDE,
CON UN PESO DE 600 KILOS Y DE NOMBRE FAILERO, NEGRO MEANO (n/m) - SPEEDY DI -
15/06/2005 17:18
Aqui hay quiniela o hay mafia ? (n/m) - rocco siffredi - 15/06/2005 17:17
jijijij (s/t) - MrStroke - 15/06/2005 17:16
Bueno, bueno, pero no se me desmadren que llamo a seguridad (n/m) - El portero
de la finca - 15/06/2005 17:18
Quan tornin els propietaris del Forum fliparan!! Els hi haurem fet pols el fòrum!!
Éstem contractats per London 2012!!hahaha (s/t) - aserejé - 15/06/2005 17:18
Ehhhhhhh!!!!!!! Chaval, tú con zapatillas no entras (n/m) - El portero de la
finca - 15/06/2005 17:20
I PER BEIJING 2008!!! (MENOS ASEREJÉ QUE ESTE ES DE LOS BERBERECHOS...) (n/m) -
SPEEDY DI - 15/06/2005 17:19
Oye chavalín, o te bajas del sofá o te saco a gorrazos (n/m) - El portero de la
finca - 15/06/2005 17:23
También se oye en la capital del reino.... (s/t) - PALLA DIMISSIO - 15/06/2005
17:19
PERO QUE PASA, NEEEENNGS!!! TODOS ESTUDIANDO O EN EL AUTOCART A SALAMANCA Y A LA
MANI CONTRA LOS MATRIMONIOS DE GAYS... (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:22
Y tú que? Ya has vuelto del Parque de la Ciudadela de hacerte la víctima? (n/m)
- Hay que joderse - 15/06/2005 17:31
QUE PASA EN LA CIUDADELA??? QUE ME DEBO DE ESTAR PERDIENDO??? (n/m) - SPEEDY DI
- 15/06/2005 17:52
la reputa!!!!!!!!!!..........que surti tot aqui!!!! vengan la virjen!!!! (s/t) -
tàbac - 15/06/2005 17:20
FIGUS, O TORNEU ARA MATEIX O US VETO LES IP PERMANENTMENT!!! (s/t) - MOWLY -
15/06/2005 17:21
figo figo!!!!!!!!! (n/m) - tàbac - 15/06/2005 17:25
Celaaaaaadeeessss, Celaaaadddeeeesss!!!!! (n/m) - ÀRBI - 15/06/2005 17:29
Buenoooo, que se nos pone celosón (n/m) - El portero de la finca - 15/06/2005
17:21
Si os quedáis aquí, saco Coca-Cola para todos y algo de comer (n/m) - El portero
de la finca - 15/06/2005 17:22
Y LAS NIÑAS... QUEREMOS PROBAR LAS NIÑAS... (n/m) - PETIT SUISSE - 15/06/2005
17:23
Las niñas monas ya las poneis vosotros (n/m) - El portero de la finca -
15/06/2005 17:22
NONONO (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:23
YO YA OS DEJÉ AQUI A UNA PRIMA UN MONTÓN DE AÑOS.... (n/m) - SPEEDY DI -
15/06/2005 17:24
LA CARA DE PRIMO AUN LA LLEVO PUESTA... (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:24
Pero de que primo? de Speedy Gonzalez? O es uno por parte de madre? (n/m) - El
portero de la finca - 15/06/2005 17:29
POR PARTE DE MADRE, CLARO (n/m) - SPEEDY DI
Bueno, pero, a parte de ponerme todo patas arriba, me vais a contar algo
interesante? O venis sólo a hacerme trabajar? (s/t) - El portero de la finca -
15/06/2005 17:25
COMO TENEIS AQUI EL TEMA RUMMORE RUMMORE??? (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:37
En esta nuestra comunidad tenemos prohibida la radio macuto y lavamos los trapos
sucios en casa, cuando os entereis de las cosas será cuando a estén
reconfirmadas (n/m) - El portero de la finca - 15/06/2005 17:44
EN VENTA QUIEN TENEIS? CUANTO PAGAIS SI NOS LLEVAMOS A OCHAITA PARA PROVINCIAS?
(n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:38
de fet ara si entres aqui et penses que estas al mowly (s/t) - tàbac -
15/06/2005 17:31
Estadística d'aquesta pagina a nivell de comentaris tirada pel terra. (n/m) -
ÀRBI - 15/06/2005 17:33
asereje ja de je de jerebe.......... (s/t) - tàbac - 15/06/2005 17:31
tota la pagina nostre!!!!! (n/m) - 6q - 15/06/2005 17:31
una mica mes i desapareixen els propietaris de la pagina!!! (s/t) - 6q -
15/06/2005 17:30
N'hi havia algun (n/m) - ÀRBI - 15/06/2005 17:31
Buenas tardes a todos, veo mucho ruido pero pocas nueces.... (s/t) - Ochaíta -
15/06/2005 17:34
ESPERA OCHAITA, QUE ESTAMOS A LA ESPERA DE PRECIO QUE NOS DEN POR LLEVARTE CON
NOSOTROS... (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:39
SI NO HAY MAS REMEDIO... NOS LO LLEVAMOS GRATIS!!! OCHAITA, HAZ LAS MALETAS...
(n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:41
MIRA EN TERRASSA ESTÁ LA PEÑA MADRIDISTA MAS GRANDE DE ESPAÑA (DE FUERA DE
MADRID, CLARO) (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:41
Y PODEMOS COCINAR INCLUSO BIEN Y TODO... (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:42
Lo siento pero Ochaita se queda! No está en el mercado, si quieres ver la carta
pidesela al portero (n/m) - El sereno - 15/06/2005 18:06
Oigan (amb accent de Girona) ¿Qué tal por aquÍ? Se les han colado unos intrusus
paligrosos. Ya cal que vigilen.. (s/t) - ludovicus baronet (des del més enllà) -
15/06/2005 17:37
neng, que m'has vist que guapo estic amb traje a la foto que he penjat en el meu
escrit del fòrum ?? jajajajajajajjajajajaja (n/m) - chi-cho terremoto -
15/06/2005 17:47
Era alquiladu, ¿oi? (n/m) - ludovicus baronet (des del més enllà) - 15/06/2005
17:49
jaaaaajajajajaja Nomenó que és lo primer que et regalen quan et fan ministre
(n/m) - chi-cho terremoto - 15/06/2005 17:50
Por estu ticiste ministro, para estalviartelo de comprar. Después disen que los
catalanes somus garrepus. (n/m) - ludovicus baronet (des del més enllà) -
15/06/2005 17:52
uajajajajajajjajajajajajajjajajajaja (n/m) - chi-cho terremoto - 15/06/2005
17:45
hola amic, crec que l'amo no hi es? (n/m) - 6q - 15/06/2005 17:38
Que pasa que no me has visto todavía, cegato??? (n/m) - El portero de la finca -
15/06/2005 17:41
tu no eres madriles!!!!! (n/m) - 6q - 15/06/2005 17:42
Gato, gato, gato, o que te crees tú? (n/m) - El portero de la finca - 15/06/2005
17:42
heing? (n/m) - 6q - 15/06/2005 17:44
Que sí soy de Madrid, vamos (n/m) - El portero de la finca - 15/06/2005 17:45
Pues felicidades!!!! Ven a vernos cuando quieras a mowly.com (n/m) - 6q -
15/06/2005 17:47
MIRA QUE TENGGAMOS QUE IR A MADRID PARA DISFRUTAR DE LUDOVICUS, TE COLLONS LA
VACA... (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:40
Es para aser el simpático, por lu de Salamanca, sabos? (n/m) - ludovicus baronet
(des del més enllà) - 15/06/2005 17:45
SENOR PORTERO, CUIDAO CON EL DE LA BARBA QUE ESTÁ COGIENDO UN PAPEL!!!! (n/m) -
SPEEDY DI - 15/06/2005 17:50
Verdad tu molta veritat en aquesta frase que has dit aiiii si sempre fos aixì
(n/m) - ÀRBI - 15/06/2005 17:43
PUNYETERO ES EL TIO... (n/m) - SPEEDY DI - 15/06/2005 17:44
apa a10!!!! (s/t) - 6q - 15/06/2005 17:49
a10!!!! (n/m) - ÀRBI - 15/06/2005 17:50
me voy a la ciudad condal que se esta mejort (n/m) - tàbac - 15/06/2005 17:57
Cronica d'un matí
de primavera a Pedralbes o l'hoquei en estat pur. El vell espia. 30/05/05
Llevar-se de bon matí amb la perspectiva de poder disfrutar d'un bon partit
d'hoquei es un d'aquells escasos plaers que ni fan mal, ni engreixen, ni costen
cap caler. Aixi que, amb la serenor que m'otorga la meva neutralitat i el mes
absolut respecte per quelsevol club, independentment de la seva seu geografica,
i el convenciment de que com diu el refranero "en todas partes cuecen habas", o
dit d'altre modus "Joans, Joseps i ases n'hi ha per totes les cases" em vaig
presentar amb temps suficient al club de la Diagonal per veure alló que pensaba
i destijava, un gran partit.
Vaig fer de primer una pasejada pel voltant del camp per ensumar com estaban els
anims i els nervis d'uns i d'altres.A la llotja molta cordialitat, els
presidents del Polo i l'Atlétic, Calzado i Corbera, xerraven distesament de les
seves coses, el responsables de las repectives seccions d'hoquei, Jiménez i
Forrellad, en companyía de Lalo Ruiz, fins i tot reien d'algun acudit d'un
d'ells i prop seu Biosca, Noblom i Maurits intentaven arreglar quelcom que habia
passat en alguna reunió de la Espanyola.Moltes cares veteranes d'una i altre
banda, molts anys d'hoquei tarrasenc i barceloní a les grades.
Al camp, els jugadors encará sense les seves samarretes "de bonito", escalfaven
contenint els nervis com si el partit inmediat no fos res d'especial. A les
banquetes l'Alcaraz donava les darreres instruccions al seu segón i en Dani, que
semblava extraordinariuament neguitós, es pasejava donant voltes com un tigre
d'aquells que tenen engabiats al zoo.
L'Edu i en Xavi Adell feien com que la cosa no anava amb ells i mitg escalfaven
en un reconet lluny de tothom i en Quim Roca, quin senyor, lluia l'americana
blanca de les grans ocasions tot xerran amb "El Pingüino", dit sigui amb tot
carinyo, que feia de Delegat Federatiu.
Puntualment es va iniciar el partit amb un Atletic dominador i un Polo amb les
posicions molt ben fixades en defensa pero minso a l'atac.
Ben aviat vaig copsar que malgrat el comportament festiu i encoratjador de la
majoría dels afeccionats envers els seus jugadors, tampoc faltarien,
malhauradament, un parell de grupets, un per banda, que posaven en evidencia la
seva falta d'esportivitat i fins i tot de cervell. Els uns es varen pasar tot el
partit tocant alló que no sona en el pobre Xavi Castillano que va aguantar
estoicament sense un mal gest i els altres provocant als jugadors polistes que
corrien per la banda mes propera al carrer i dient unes barbaritats i vejanades
dignes del seu escas nivell intelectual.En un i altre cas no es tractave de
criaturetes sino de quasi homes fets i drets, o aixi ho aparentaven, perque
nanos petits també n'hi va haver algún que's va guanyar el clatellot i fins i
tot des de la tribuna en Jimenez va esbrocar i va fer fora a un nen morenet amb
una bandera del Polo que no parava d'emprenyar a l'afecció del Atlétic. Un punt
per el directiu. En general peró, la gent volía veure hoquei i el conportament
general va esser exemplar, fora de les minimes excepcions assenyalades.
Fruit del seu domini els grocs varen obtenir el premi del gol. El Gugu va
culminar una bona jugada de la devantera tarrasenca i va fer justicia al que
fins llavors habia passat al camp i un apunt, el gol groc es aplaudit, sense
gaire entusiasme val a dir-ho,pels directius del Polo.
Moments de desconcert del Polo que defensava be i amb ordre pero que tenía molts
problemes per arribar a dalt. En aquets moments els de Terrassa varen disposar
d'un parell d'ocasions per matar el partit aconsseguint el segón gol, peró sota
els pals del Polo va començar el seu recital l'Uri Fábregas i dues intervencions
seves, una molt meritoria, van despertar als seus companys i un canvi fet en mal
moment des de la banqueta groga va donar l'oportunitat en el Pepe Borrell per
aconsseguir l'empat. D'Aquí al descans un parell d'oportunitats per cada equip i
la sensació de que l'Atlétic havia deixat viure al Polo i que aquest començaba a
fer-se amb el control.
Al camp tothom estava d'acord en que de moment habia valgut la pena i que fer un
pronostic sobre el resultat final era força arriscat. La frase mes repetida :
"queda molt partit".
Comença la segona part i el alló sembla agafar un altre caire, el mitg camp del
Polo aferma la seva posició i en una bola robada al mitg camp en Pol Amat
fabrica una jugada d'aquelles que ni mitja dotzena de jugadors al mon son
capaços de dur a terme. Velocitat,cambis de ritme, potencia, domini del pal...fins
a quatre jugadors grocs son desbordats abans de que el devanter trepitji l'area,
s'acomodi i engalti un xut de reves ras i sec que dificilment cap porter pot
aturar.Tothom es rendeix a la prodigiositat de la jugada, qualsevol persona
q'estimi l'hoquei te necesitat d'aplaudir-la, es la suma de tot alló que cal per
que un gol sigui recordat anys i anys.
A partir d'aquí l'Atletic picat en el seu orgull posa en solfa tota la seva
artillería i amb el Santi al capdavant i l'ajuda de l'Uri, en un estat de forma
formidable, i un molt lluitador Iñaki, fábrica tres oportunitats d'or que, altre
cop, un omnipresent Oriol Fábregas atura amb una actuació que l'enlaire a la
categoría de porter amb futur. El Polo aprofita l'avocament en atac dels de Can
Salas per crear un parell de bones d'oportunitats i en Xavi Castillano fa una
gran parada a remat del devanter anglés dels de la Diagonal, peró a la jugada
seguent el Polo provoca un penal i en Jordi Quintana, com no, coloca la pilota a
l'escaire i deixa el partir gairebé sentenciat.Un altre prodigiosa intervenció,
intuint la jugada, del porter polista i un penal que en Gugu llença massa
ajustat son les darreras oportunitats dels grocs per escurçar distancies.
Al final el convenciment general de que s'ha vist una gran festa. Els del Polo
contents de traspassar tota la pressió al rival. Els grocs confiats en que el
proper cap de setmana, a casa, tot será diferent i el public amant del nostre
esport feliç per haber gaudit d'un partit esplendit.
A la llotja salutacions i felicitacions, com ha d'esser.Els de Barcelona
s'aguanten la satisfacció i els de Terrassa acepten la derrota amb esportivitat.
Fins i tot els arbitres, que varen cometre algún petit error no determinant pel
resultat, poden sentir-se tranquils de la seva tasca malgrat en Dani, a qui el
seu temperament fa mes mal que bé, es va encarar amb ells recriminant quelcom.
Us juro que jo com espectador imparcial no vaig saber veure el que.
Ara, a esperar que dissabte i si cal diumenge ens ho passem igual de bé. Jo no
se el que passará i no tinc un preferit, peró si ha de esser com aquest diumenge,
prefereixo que juguin dues vegades mes
ESTADISTICAS: Si hacemos memoria de lo ocurrido en la Liga Regular,
apreciamos que las confrontaciones entre Polo-Atlético, se saldaron con empate
a 1, en la primera vuelta en la
Diagonal y, victoria del titular de Can Salas,por 6-3, en la segunda.
Ambos equipos han marcado 69 goles. El Polo ha encajado 11 mas(23x34).
En cuanto a goleadores: Quintana 25 (ignoro los de PC), Santi Freixa 23, Iñaki
11, Uri 10, Pearn 9, Sala y Ribas 6, Quico, Borrell y Pol 5, etc...
JUGADORES: Todos los jugadores están disponibles, a excepción de Borja M-Z. El
Atlètic recupera a Marc G-C, cuya ausencia se notó mucho en la Copa de Europa.
Todos los jugadores del Atlètic provienen de su cantera, a excepcion de Lucas y
Albert. En el Polo están inscritos 7 jugadores "foráneos".
El amor a los colores y al premio económico se enfrentan
en este apartado.
ENTRENADORES: Mientras que Uri ha realizado una muy buena primera temporada con
el Polo, Dani lleva varias, con títulos a sus espaldas.
Uri estuvo en Amsterdam y vio como jugaba el Reading. Igual tomó nota y, se
piensa que Dani no se dió cuenta de ello.
ARBITROS: Xavi y Eduardo. El segundo, en mucha mejor línea que el primero. Si
dejan hablar a los jugadores y a pasar por alto las faltas tácticas, se les
puede complicar el partido. El nerviosismo es su peor aliado. La Liga española es 100 veces
más difícil de arbitrar, que unos Juegos Olímpicos.
CAMPO DUALDE: Favorable al RC Polo. Aquí regresa la polémica: ¿ por qué el
equipo peor clasificado en la
Liga Regular empieza con el factor campo a su favor?, ¿de qué
sirve quedar campeón en la
Liga Regular?. Sugerencia a los
directivos: estudien las variantes y soluciones para premiar a los campeones de
la regularidad. Tengo varias propuestas.
AFICIONES: Parece ser que la marea amarilla invadirá el Dualde.
Si animan como saben, serán el jugador 12 del equipo. Si están calladitos lo
perjudicarán.
FACTORES VARIOS: 1) La Copa
de Europa ha sido negativa para los amarillos. Además del desgate físico, está
el mental. Han comprobado como jugando en el peor grupo, han ganado a los dos
equipos que perdieron la categoría y el bronce a unos alemanes diezmados con 5
jugadores lesionados. Por el contrario han sido goleados por un equipo con
táctica igual o parecida al Polo.
2) El Polo está descansado física y mentalmente. Con la moral alta tras la
victoria contra el Egara. Pol vuelve a reencontrarse, su medio campo estelar,
preparado para el contraataque y la efectividad de su PC.
3) Los porteros. Uri Fabregas en la primera vuelta hizo un partidazo, en la
segunda pudo hacer algo mas. Xavi Castillano ha
efectuado una temporada regular, con grandes intervenciones, siendo el menos
goleado.
4) ALEX FABREGAS. Para mí el mejor jugador. Trabajo sordo, constante,
defensivo, ofensivo, incansable, elegante y con llegado a gol (0.25 aver.)
5) El P.C: Àmbos equipos deberán evitarlos. La efectividad se llama Quintana.
Contra el Reading el Atlètic falló 9.
6) LA SUERTE DE
LOS CAMPEONES, vaya perogrullada.
Gracias a quien se ha leido el rollo.
P.D. Doy las gracias a las gestiones de la RFEH por la posibilidad de poder ver las jugadas
y partidos de las finales. Mas vale tarde que nunca.
Por aquí se empieza .
Sou uns egoistes!!!!!!!!!!!!!!! BEKER .
26/05/05
Molt opinar, molts escrits sentimentalistes i de gent que preten
ser el defensor principal d´un esport que a la majoria us indigna que hagi
agafat un camí diferent , doncs ara intenteu treureús del cap tots aquests
desitjos personals que teniu de inmovilitat del hoquei ( que això és
respectable perquè tothom pot tenir la seva opinió de com ha d´anar el hoquei
en els propers anys ) i penseu una miqueta , només una miqueta en uns possibles
arguments que poden tenir aquests jugadors per marxar apart del tema econòmic
que per mi és un argument prou interessant i en cap moment és dolent , viciós i
poc correcte com preteneu que sigui molts forumistes . I penseu en la
possibilitat de tenir un aexperiènci a nivell esportiu en una lliga estrangera , o l´experiència en viure fora del teu pais o en
estudiar un idioma o un masters en un altre pais . Tot això són temes prou
ilusionants per una persona i ningú repeteixo ningú està per sobre la ilusió
d´uns jugadors en experimentar una novbetat en les seves vides
. I si vosaltres sou amics d´aquests jugadors el què heu de fer és estar
contents i si us vé una miqueta d´enveja , aquesta
només pot ser d´una manera SANA . I si els nens troben a faltar els seus idols , i si les mares tenen crisis familiars i els companys
baixen rendiments alhora d´entrenar . Que vagin al bar es prenguin un abirra
sols i utilitzin el seu cervellet per intentar entendre perquè un idol, company
o fill vol pendre una dessició com aquesta i ja veurà com no necessitarà
demanar cap cervesa més ( està clar que la metafora de
la cervesa no va enfocada als alevins ni infantils ) .
I per acabar dues coses :
Si poseu l´escrit del ilustrissim Kant al Hall exigeixo la inclusió del meu .
I diu-se que el talent és innat igual que la falta del mateix però l´egoïsme és
solucionable
Tot reflexionant sobre el nou rumb del nostre hockey. KANT . 26/05/05
(Abans de tot dir que l’escrit està fet en base a l’hipotètic cas,
no confirmat encara, que apunta que Gugu Freixa se’n va a Amsterdam i Pau
Quemada al Laren)
Ahir, mentre esperava quedar adormit, pensava en els canvis que ha de suposar
per pares, nens i nenes, jugadors ja mes talludets (juvenils en amunt), monitors
i entrenadors, afeccionats (el soci) i el club, el canvi radical que afecta al
nostre hockey d’elit, pel que fa a les ASPIRACIONS o OBJECTIUS de cadascú.
Hi ha certes edats, en que l’objectiu es arribar a jugar al primer equip de la
casa. També es aquest l’obectiu immediat de molts jugadors de l’equip filial (o
segon equip).
Quan això ja s’ha assolit, s’aspira a que el seleccionador estatal, el dia
menys pensat, compti amb tu ni que sigui en una preselecció.
Fa poc fullejant la revista periòdica dels ratllats (El Drac?), vaig fer una
ullada a uns tests que feien als seleccionats juvenils de la casa, i quasi tots
ells coincidien en apuntar la participació olímpica com la meta màxima en la
seva carrera esportiva.
Amb això, podríem resumir, que fins fa poc, qualsevol jugador terrassenc tenia
com objectiu, jugar al primer equip del club i/o jugar al combinat estatal, i/o
ser olímpic.
Així doncs, què passa ara que els nostres jugadors ja no en tenen prou amb
aquests objectius? Quina es l’aspiració actual d’un jugador de DH? Ser un
professional a Holanda o Alemanya? O al Polo o Club de Campo?
A mes de jugar, conèixer mon? Son importants els colors del club que t’ha vist
créixer?Veiem la visió que poden tenir les diferents
parts afectades o les qüestions que es poden plantejar:
Els pares:
¿Quan porten els seus fills al club, els fa il·lusió que el mirall del seu fill
sigui un jugador que a les primeres de canvi (o a les segones), prefereix un
desconegut equip holandès o els nostres veïns del Polo per que li paguen la
manutenció + 300.000 ptes. al mes?. Els pares no
preferirien un fill que disfrutés del hockey com un hobby, tenir-lo a casa
mentre juga i estudia, per que aspirin a una professió que no el jubili als 30
anys?
Jo he vist al pare del Pol i de l’Arnau, sols al Polo un diumenge al matí,
veient jugar als seus fill respectius. N’estan orgullosos, però, ¿I aquells
moments al bar amb la colla de pares de l’ATHC o de l’Egara? ¿Heu vist mai mes
al pare Arnau per l’Atletic, com ho feia abans “sacando pesho”? Doncs es una
bellíssima persona que ningú li ha tancat la porta. ¿Ha patit doncs els danys
col·laterals de la marxa del seu seu fill al club dels pijos? ¿Es agradable un
final així per un pare que sempre ha seguit al fill, i que per culpa d’això ha
acabat distanciant-se fins i tot dels amics del club?
les mares:
Contentes pels fills, però... un drama personal. ¿No preferien aquells
diumenges al mati a la terrasseta del bar, lluint la maternitat del crack del
club?....
els nens i nenes (la pedrera):
Què pensen quan el Pol, el Jordi, el Xavi, el Santi, el Pau, els seus ídols,
els que marquen els gols, els seus herois, marxen a un altre club, per que els
diners poden mes que els colors?. Lògicament es
decepcionant pels nens, i es difícil que ho entenguin. ¿Què deuen pensar?
els juvenils, Vallés, i DH (els mes propers a la
trucada ):
¿Estan pensant en disfrutar jugant, en guanyar la lliga o la copa, o en què
faran si reben un bona oferta per guanyar uns “calerons”? ¿Segueix sent una
pinya d’amics el Egara o Atletic de DHM, o aquestes ofertes creen un ambient
enrarit? ¿Afecta la bona relació entre els jugadors, saber que uns reben
ofertes i altres no? ¿Amb quina il·lusió afrontes la nova temporada sabent que
el màxim realitzador de la passada ja no el tindràs? I si ara en venen nous de
fora: ¿Com afrontes un entrenament fisic de màxima duresa, sabent que el del
costat cobra i tu no, i a final d’any, potser el teu rendiment ha estat
superior?
els jugadors que marxen:
Jo diria que son els mes afectats. Prenen una decisió que no voldrien prendre
mai, però no volen perdre una oportunitat única de cobrar per fer algo que els
agrada. No em crec que Pau i Santi, els faci cap il·lusió deixar Egara o
Atletic. En cap altre equip se sentiran millor que a casa. No son culpables de
res, sinó les primeres víctimes i/o els primers beneficiats (depèn de com t’ho
miris), per una situació nova, afavorida per un mon globalitzat
,que porta a una competitivitat i una ambició de triomf, que supera
qualsevol altra circumstancia personal o sentimental, que ja pocs valoren. (I
amb això no em mal interpreteu. No em refereixo solament al Gugu o al Pau:
Estic parlant d’una pandemia global, on els diners, l’ambició, l’èxit, superen
el sentiment, l’amor)
els monitors
¿Que senten quan estant invertint hores i hores en la formació de jugadors, i
quan te’n surt un de bo, i et sents orgullós d’haver influït en la seva
evolució, gaudeixes veient-lo triomfar al primer equip, però ve un club
poderós, amb diners, i li posa una camiseta que no es la teva?
¿Es poden sentir estafats pels jugadors que ara marxen?.
¿O pel club que no els ha sabut retenir? ¿Amb quina il·lusió pots seguir
treballant amb la pedrera, sabent que quan surti un jugador bo, hauràs
treballat pel diable?
els clubs: La polèmica de sempre.
¿Son els jugadors qui han pagat per jugar, i els qui tenen dret a marxar
lliurament quan vulguin, sense haver d’indemnitzar el club que l’ha format?
¿Son els clubs, els que han invertit temps i diners en la formació del
jugadors, i per tant haurien de poder cobrar els drets de formació i recuperar
la despesa efectuada?
¿Egara, CDT, ATHC, es convertiran en fabricants de jugadors d’elit, sense mai
poder recuperar la inversió feta, ni ingressar el valor afegit que han
incorporat a la matèria prima? (amb tots els respectes pels jugadors)
L’afecció:
Quina putada!!!. ¿Serem sempre un club venedor? ¿Ens
podrem acostumar a una situació com aquesta per sempre? ¿Com es pot viure
l’arribada d’un bona fornada de juvenils, sabent que els millors efectius te’ls
pisparan quan arribin a DH? ¿Que pensaran aquells que es passen el dissabte al
matí, passejant pels camps, ensumant els nous valors, i sabent positivament que
com mes bo sigui, menys possibilitats te de que es quedi? ¿I que com mes bo,
mes feina estàs fent per altri?
Deixo doncs en l’aire totes aquestes qüestions, per que tots reflexionem sobre
els canvis que afecten el present i futur del nostre esport i que els
esdeveniments no ens agafin desprevinguts. Algunes de les preguntes son
clarament tendencioses, doncs jo no em considero imparcial en aquest tema (soc
molt groc), i lògicament no m’agrada massa la dinàmica en que estem entrant.
Emmanuel Kant
P.S. Alhora de redactar el present escrit, la meva ha estat l’òptica de
qualsevol club que cuida la seva pedrera per davant de qualsevol altre cosa. I
per tant pensava en l’Atletic, Egara, CDT, principalment. El Júnior
, amb l’injecció de capital fresc, no se quina política seguirà en el
futur
Crónica BTT d'en "Tàbac" al Forum.
24/05/2005
08:00 BP
Cames de fusta: impecablement conjuntat
Borles: Tot ell fluorescent
Bikinis: Maillot groc
Tàbac: prefecte!!
Pesols: havia sortit dissapte
Lalo's freind: "no puc!!" amb somriure profident i que no menja
menjar d'ocell perque porta fundes....
6q: Fotent
sets amb el fredy i samarra
del cote´
Plàtano: aparicio sorpresa d'ultima hora. Bici plàtano aparentment en bon
estat. Pantalons "pirates"+ galipes noves super fashion+mocador rollo
motard lligat al cap i a sobre un casc força acceptable.
Enfilem cap a canroure amb nova ruta guiada per cames de fusta. Primera rampa
bestial que només es puja el borles (ja ho te aixo), nan fent i nan pujant i
pujant i pujant (el bikinis mut, nan rumiant. mmmmmmm.mmmmmm). Total que acabem
fent aquella rampa on vaig fotre canya al 6q (estreno kona) i el platanu
comença a petar.crekkks a diestru i siniestru.
Arribem als diposits amb una espectacular ascensio (meva com no.) portant al
rebuf el cames de fusta. Casa del obach, baixem per la pineda, cable del canvi
del platanu trencat. Cames de fusta treu el taller del morenito alla mateix zis
zas ho desmonta tot, ho torna a muntar pero no tenim clau anglesa.
Cables lligats per tot arreu (estil 6q) i cap avall.
El bikinis ja havia
pixat 7 o 8 vegades. AL final 25
km's i el platanu sense canvi sense frenu.
Intervenció de "El Zorro" al Forum. 23/05/2005
Vagi per endavant que respecto totes les posicions i que tothom
pot donar suport a l’equip que més li agradi. Un cop puntualitzat això, em
sorprèn comprovar que si el títol de la lliga femenina s’hagués d’atorgar per
simpaties mowlynianes en comptes de pel sistema de play off, no caldria jugar
el segon partit. El Júnior ja seria campió. Curiós, si més no, tenint en compte
que un gran percentatge dels forumistes habituals són de Terrassa. Naturalment,
ser de Terrassa i ser del Terrassa és molt diferent. La prova la tenim en què
molts, quan hi ha un partit de futbol entre Espanyol i Betis, per molt catalans
que siguem, anem amb els andalusos…
El per què d’aquesta simpatia cap a les Supernenes podria trobar-se en la
qualitat dels participants al fòrum que són o simpatitzen amb el Júnior.
Gràcies a ells han convertit un equip de jugadores en un referent de com cal
fer les coses, de bon rotllo i de amor a uns colors sense demanar res més a
canvi que el suport incondicional d’una afició entregada.
En canvi, a l’altre barri, a Les Pedritxes, van amb advocat d’ofici. A part
d’un parell de defensors, el Terrassa no mou passions, i quan les mou, són
negatives. A més, han de viure amb l’etiqueta de ser les “milionàries” de la
final per la contractació de dues “leonas”. Sobre aquest tema, un parell
d’apunts. El Terrassa de principi de temporada comptava només amb 14 jugadores
(incloses dues porteres) a la primera plantilla, i sense cap possibilitat de
tirar del juvenil, ja que no en tenen. Tot i així, els partits (molts) que van
jugar sense quasi efectius de banqueta els van tirar endavant més que
dignament. No és d’estranyar que la junta busqués reforços i que es fixés en el
millor mercat, ja que fitxar d’altres clubs catalans està “mal vist” i prohibit
per cert pacte, i fora del Principat tampoc hi ha gaire on escollir. Cal dir
que els “fitxadors” van estar sembrats. Tant la Russo com la Doreski van donar un
resultat increïble. Més que la
Gulla i la
Ferrari. Però aquest gest no ha estat perdonat mai per la
massa social mowlyniana, que va veure en aquests fitxatges un ultratge al
hockey de formació i una drecera per guanyar títols amb el mínim esforç. Fins
ara he DESCRIT, i ara OPINARÉ, que aquí es va equivocar molta gent. No es pot
comparar la NECESSITAT
amb l’OSTENTACIÓ. No es pot ficar al mateix sac el Terrassa que el Polo i Club
de Campo. Les diferències són moltes. No només les esportives esmentades
anteriorment, sinó també les econòmiques. Tot i l’anunci a principi de
temporada per part del president vermell d’utilitzar els terrenys de la
propietat del club per obtenir ingressos, fins ara res de res. En canvi, altres
clubs, entre els que podríem citar el Júnior, sí s’han vist afavorits per la
inversió d’un grup empresarial que, si bé és veritat que no deu tenir gens a
veure amb la bona marxa de l’equip femení i els seus èxits, tampoc hem
d’oblidar que dóna un coixí de tranquil·litat a part de dotar el club d’unes
instal·lacions realment envejables. Això, en els temps que corren per l’esport
modest, és moltíssim.
Des d’aquest fòrum no vull ni criminalitzar a uns per tenir uns ingressos, ni
aplaudir a uns altres per fitxar en un món on a dures penes es paguen els
viatges. Només he volgut donar quatre dades per trencar aquesta parcialitat
creada, que em sembla molt correcte quan es realitza glossant les virtuts d’un
club, però no m’ho sembla tant quan s’utilitzen els defectes de l’altre per
desnivellar la balança.
Atentament,
El Zorro
Intervenció del 6q al Forum. 23/05/2005
Arbi: Ja se qui ets, quina gràcia.
Belletti: Lleva’t!!!
Boles: Personatge que compra les sabates el mercantic.
Carrer del Vall: Entrenador a qui ja no tinc que fer la pilota, President de el
racó del Cava, Campió del mon de google!!
CdG: Ultraconservador, periquito i ratllat, no entenc perquè hem cau bé.
Recordo un dibuix que hem va fer a la primera volta. (el
CdV encara riu ara)
Chi: Futur president de Amics del hockey segona edició.
Estrep: Pegadolsa
Hermano Lobo: Gran Diplomàtic i coneixedor del hockey.
Jambes: Pilla carta
Kant: Tant desconeixedor de l’esport del spinning com coneixador del hockey i
l’ATHC. Vindràs a la
Mowly-parade?
Malamusa: Gran aficionada els ratolins, reparteix petons a tothom.
MdP: L’únic personatge del fòrum capaç de lluir borles amb elegància.
Mowly: Ex-membre de la taula rodona del Rei Artur, expulsat per perdre
l’escalibur!!
Mussol (º)v(º): Boig noi de l’ATHC la seva missió es
escalfar els partits de DHA en les jornades prèvies, l’esperem per aquesta
setmana.
NHDAN: Recentment suïcidat, jo si entrenes a l’asereje també ho hauria fet.
Sort que ara apareix un tal Mitas.
Ondibiutifulfaif: Impressionant nick i millor persona. No entenc la seva
necessitat de utilitzar altres nicks. Això es folklore i vinga la virgen.
Palla: Dimissió
Petit Suisse: Entès del hockey que aquest any ha rebut moltes garrotades. De
cara a la propera temporada esmolaré el stick pensant en ell.
RCPB: El mal educat mes intel•ligent del fòrum.
Speedy Di: L’únic Old Black que no he pogut fotre garrotada.
Tàbac: Mosca Tunning
Zorro Emmascarat que te ganes de sortir de l’armari i gaudeix donant pistes
falses. Surt home, així podrem fer fòrum asseguts el racó del Samba
Si algú s’ha ofès, la meva adreça es:
Carretera de Castellar, Athc, Bar, Racó del Samba. Horari: Dijous de 22:30 a
1::30
Sempre de bon rotllo...........6q
Intervenció del Baró de la Sivella al Forum. 20/05/2005
Només cal feu servir una frase com ara “avui s’ha acabat el campionat
comarcal de petanca en la categoria júnior”
Immediatament en sentir la darrera paraula:
1.-el SD sortiran demanant la dimissió d’algú, o es voldrà tallar les venes en
honor de les supernenes (cony, rima hi tot), o ens baixarà fotos en blau i negre,
o ens parlarà de la ‘ojos verdes’, o es foterà amb el sorru, el 6q o el petit
suisse, o ens parlarà de la seva web (bastant bona).
2.- el 6q i el sorru el contestaran i s’entestaran entre ells dos amb borles,
tunning i jambes.
3.- el CdV, puret en ma, els cridarà a l’odre.
4.- la ‘ojos verdes’ igual li pica la cresta.
5.- la malamussa, que enten la ‘ojos verdes’ (santa paciència) la recolzarà i
li enviarà un petonarro.
6.- el petit suisse, per al·lusions d’en SD i pel ressort de la darrera paraula
en farà la crònica de la final del campionat del món a Mongòlia de l’any 55
entre Alaska i les Illes Verges on l’àrbitre japonès Simundo Maogho en fou el
protagonista.
7.- el MdP contestarà el petit suisse parlant-li de les excel·lències del salmó
d’Alaska i de les platges paradisíaques de les Illes.
8.- el dortor cabeza voldrà ingressar el MdP al santori.
9.- mentrestant el desconegut també hi haurà fotut cullerada.
10. la malamussa tornarà a intervenir convidant al petit a alfajores.
11.- en intervenir aquesta dama (que sota una fingida frivolitat amaga un
cervell molt ben moblat i una sensibilitat fora de mida) apareixeran una
quantitat ingent de nicks dient qualsevol collonada.
12.- els puristes que se n’han anat al més enllà perquè no es parlava de hoquei
es canviaran el nic i també hi diran la seva.
13.- el RCPB hi dirà qualsevol grolleria, contra la dama o contra qualsevol
pagerol de terrassa.
14.- si es passa molt el mowly hi haurà de fotre ma.
15.- tinc dubtes de si els ratllats i diran la seva. El snyor compte deu estar
molt emprenyat amb la culerada.
en un moment, ja ho veureu, s'organitzarà una festorra
de collons
Analisis de les semifinals masculines per en Petit Suiise.
28/04/05
-ATHC-CdC
Crec que els dos equips no estan en un bon moment de joc, però la ventatja és
que l’ATHC, jugant malament, és capaç de fer molts gols. A més, com es va
demostrar diumenge passat, te la capacitat de no dependre del PC, cosa que en
el cas del CdC no està tant clar. El problema és que el Atletic d’aquest any,
no és el de la temporada pasada. Diguem que el “focus” en el projecte que es
veia l’any passat, com a espectador, no és el mateix que aquest any. Diguem que
ja no son aquell equip jove, sense complexos, concentrat en les tasques i humil
de l’any passat. Aquest any és un equip amb menys fluidesa de joc, tot i que
guarda una capacitat ofensiva sense límits, però sobre tot sembla un equip amb
menys capacitat de concentració. És una apreciació molt pesonal perquè les
dades no m’acompanyen, al ser l’equip menys golejat.
El CdC, per altre banda, és un conglomerat de talents, conjuntats amb més o
menys gràcia (va a gustos) pel Brasa. Juguen amb tres idees molt clares.
Avançen amb pase/descàrrega de manera excel.lent, tanquen espais en defensa en
horitzontal molt be, i saben que el PC els hi soluciona ¾ del partit. Això no
és res si es compara amb tota la base inherent de joc que tenen els grocs, però
per un play-off, és més que suficient per guanyar. Crec que si el CdC guanya a
Madrid, l’ATHC li costarà molt mantenir la constància en dos partits seguits
contra un equip que te moltes varients per fer molt de mal (ALmada, Lombi,
Soyez, Sojo). Jo crec que la ventatja de camp no ho és tant, perquè a tres
partits, el que guanya el primer, te mig play-off al sac.
-Polo-Egara
Per mi serà menys espectacular que el primer, però te molta més tela teòrica
per tallar. El Polo, “a la chita callando”, ha estat a punt de guanyar la
regular. Tenen un desaventatge molt clar: la portería. Els dos porters son
inexperts en comparació amb el que es trobaran davant. La defensa és molt
sólida amb el Sander, el Jordi Q. i l’Alas, acompanyats pel Donadeu, que està
millorant molt. Al mig del camp tenen al Alex Fabregas i al Kiko que donen
molta garantía de treball en defensa, i gestió molt acurada de la bola. Davant,
dues paraules: Pol i Pearn. El problema del Polo és que te jugadors una mica
innexperts en cada línia, lo que pot fer que quan els veteranos marxin del
partit, els juves els hi costi agafar la batuta. Ojo amb el Pearn. Crec
sincerament que la feina del Oriol Alcaraz està sent impecable, i que per joc
es mereixen pasar a la final, però resulta que la FIH diu que els partits duren
70 minuts, i al Polo li costa molt jugar tot el partit sense perdre la
competitivitat.
L’Egara, per altra banda, és una màquina de currar (uy, resulta que els entrena
el Ramonet!!). La feina del mig del camp és sencillament per guardar en video.
Si el Edu Quemada aguanta, jugar contra l’Egara és molt incòmode. Et tanquen
tots els espais, et junten les línies, i sobre tot, no deixen gestionar la bola
amb la calma que li ho agrada fer al Polo. A més tenen tres jugadors que va
molt be tenir-los en un play-off: Arbòs, Alegre i Tubau. Si el Edu Arbòs juga
davant i retrasa la seva posició, obligarà al Sander o al Quintana a sortir de
darrera, i el Polo serà més vulnerable. Si per contra juga al mig del camp,
tindrà que suar de valent per ballar amb els Fàbregas. Les posibilitats del Edi
ja no les comento, perquè ja us la sabeu aquesta.
Els dos equips tenen un PC de caure de cul, i que a més funciona en moments
molt estrets.
Resumint, ........ tot i que
està molt, però que molt obert,....... i ara em guanyaré uns tres mil enemics:
final Polo-CdC, perquè crec que en el cas del CdC, si guanyen a Madrid, tenen
molt guanyat,..... i en el cas del Polo, si la
portería aguanta,..... el Pol Amat es creix en els
partits importants, i el Quintana és el canyonero de la lliga.
Salut!!
P.S.
Escrit del
Marques de Pedralbes al forum. 26/04/2005
Estimados amigos de colores y estampados diversos,
Dado que seguramente el mowly va a ser objeto de visita por parte de mucha
gente, en vista de lo emocionante del final de esta liga, he humildemente
estimado oportuno hacer una pequeña radiografía de la fauna mowliana para todos
aquellos, cada vez más, que os incorporáis a este foro desde todas las tierras
de España.
Este es un pequeño resumen de las usos de algunos de los personajes más
ilustres de estas latitudes, y vaya por delante que seguramente olvidaré a alguno,
que espero no se sienta ofendido, o me disculpe en su caso.
-Mowly
El señor Presidente en persona. Pese a vestir de azulgrana, no puede esconder
sus raices amarillas. Pacificador en tiempos de guerra, utiliza la tijera sin
dejar a nadie indiferente.
-Mowly Jr.
Un placer contar con un internacional entre los más ilustres. Acosado por una
tal “girl”, que desde la
Diagonal no se ve claro si la cosa ha pasado a mayores.
-Speedy Di
Sigue estando en todas. Sigue sabiendo robarle tiempo al resto de su vida para
mantener el mowly en movimiento. Tiene afinidad con Kant, NHDAN, con El Zorro y
con P.S.; aunque con éste último se pelean como niños pequeños. Muy aficionado
a desenmascarar los nicks obvios de la que antes fue la Malamusa. Enfermo
hasta decir basta del Junior, y gran conocedor del hockey femenino. No sabemos
exactamente si es un gran conocedor, o si es de los pocos que lo conoce, pero
como le debemos mucho, vamos a concederle el beneficio de la duda.
-Kant
El yunque sobre el que reposa la razón crítica en nuestro deporte. Conoce a
todos, pero nadie le conoce a él. Yo me inclino por un contacto extramowliano
entre él y Speedy, pero no voy a hurgar en este tema. Amarillo de pedigrí,
combina largas ausencias con intervenciones de calado que ayudan a la
reflexión.
-NHDAN
La pérdida más trágica y sentida del mowly, tras el abandono sin motivo
aparente del gran Osservatore Giallo. Seguramente se le puede ver en la página
de los del Egara, pero no engañemos a nadie, el alcance del mowly es de otra
dimensión. Conciliador y albacea de lo que nos gustaría que fuera el ambiente
en el hockey, que no llevemos a engaño, cada vez está peor.
-Petit Suisse
Sigue siendo el referente de la sección solohockey, pero últimamente está algo
holgazán en sus célebres crónicas, leídas en cancillerías europeas y palacios
en Arabia. Todo indica a que cuenta con el favor extramowliano de la musa del
mowly, pero ni se les ha visto juntos, ni nadie suelta prenda; ciertamente
enigmático.
-CdG
Su pasión por el Español le está dejando en una posición muy complicada de
justificar ante su gente. Recuerdo que alguien apuntó que se perdió un derbi
por un partido del Español. No me gustaría estar en su
piel. De todos modos, su despedida a NHDAN fue antológica y digna de guardar en
formato Word. Sigue siendo el que mejor mejor dibuja con la palabra, y sus
escritos han de leerse en reposo y con tiempo.
-Ludovicus Baronet
Muy preocupado me tiene este referente mowliano. Ilustre entre los ilustres,
siempre tiene un ojo en el foro. Participa de manera reposada y serena, y nunca
falta al respeto a nadie, por lo que aun menos, a si mismo. Ha sido objeto de
suplantaciones, lo que corrobora que su nick es un referente.
-Carrer del Vall
No soy un experto en guiños mowlianos, pero creo que hay base para sospechar
que pueda ser objeto de acoso y derribo por parte de una Burra. Conocedor del
hockey y de su historia como pocos, mantiene como nadie el espíritu de lo que
debe ser el hockey en categorías amateurs.
-Malamusa
Ya hemos perdido la cuenta de lo nicks que ha usado tras una desaparición muy
comentada en las gradas de los estadios. Parece que se decanta por ser el
“Raton de...” cualquier sitio que se le ocurra: alcoba, iglesia, Vaticano,
campo,.... Como he apuntado líneas arriba sigue repartiendo smuacks y chuicks,
pero parece que los disemina menos que antes, en favor de muy pocos. Tan pocos
como uno.
-Sant Ander
Guardián de los destinos de mi amada y veraniega
Santander. Auténtico merecedor del trono que Don Pablo Galán ha descuidado
tanto tiempo en tierras montañesas, seguramente por desidia o por estar más
pendiente de Madrid que de su jardín. Muy aficionado al buen hockey, se
interesa mucho por las últimas modas y tendencias en el juego.
-6q i tàbac
Rabiosa reciente aparición pública, tras el reportaje de Speedy. Impresionantes
partidos de “toma y daca” dialéctico entre ellos. Aun no sabemos en que sección
encuadrarlos. Yo abogo por una sección: solodesmadre, en la que podrían
alternar con Speedy.
-El Zorro
Trasnochador de peso y calado. La sección “after” no sería lo mismo sin su
participación, pese que tras la desaparición de la musa mowliana, la noche se
hace más larga.
-Chi
Dueño y señor de Mataró, sigue siendo una de las aportaciones más interesantes
al foro. Hace preguntas sencillas y difíciles de responder, por lo que podemos
vislumbrar un mente brillante y sagaz, a parte de
poder ser la chispa que desate la prosa didáctica de los grandes: Kant y P.S.
-RCPB
Aunque va tranquilizando su prosa, sigue siendo un agitador. He de admitir que
como personaje agitador me parece muy interesante, pero repruebo sus métodos.
Sigue algo obsesionado con el peso de la Malamusa, lo que como ella apunta a veces, pueda
esconder un deseo oculto.
-Musso |